D’autèntica emergència consideren a MigraStudium la situació en què es troben els sol·licitants d’asil al nostre país.El creixement exponencial de les sol·licituds està motivant que s’hagi dilatatel temps per la primera entrevista, havent passat de tres setmanes a sis mesos.Aquest fet deixa en la indefensió una bona part dels sol·licitants, per la qualcosa Migra Studium cerca cent famílies a la ciutat de Barcelona on es pugui feracolliment d’aquestes persones un màxim de tres mesos.

«Durant aquests sis mesos d’espera aquestespersones no tenen ajudes, molts acaben vivint al carrer o sol·licitant plaçaals albergs municipals», explica la directora de Migra Studium, M. Carmen de laFuente. Des d’aquesta Fundació dels jesuïtes denuncien aquesta situació «inacceptablei injusta» i mentre no arriba la resposta per part de les administracions ambcompetències hi ha aquest petit gra de sorra, que és la campanya #Hospitalaris.

La Xarxa d’Hospitalitat de Migra Studium quees va posar en marxa a finals del 2017 té l’experiència d’haver acollit 27 personesper part de 21 famílies. El 90% dels migrants participants han pogut fer elsalt a l’autonomia real, és a dir, estan treballant, estudiant i vivint en unallar de lloguer. Les famílies participants valoren molt positivament l’experiènciade l’acolliment: «Practicar l’hospitalitat ens beneficia com a societat:entenem la riquesa de les diferències i ens ajuda a construir una societat méshumana i més justa.»

El delegat dels jesuïtes a Catalunya, LlorençPuig, ha assegurat a la roda de premsa on s’ha presentat #Hospitalaris que «creantun vincle d’amistat amb la persona, aquesta deixa de ser un immigrant, perpassar a ser l’Ibrahim, l’Idrisa…» i ha subratllat la importància d’anar mésenllà de cobrir les necessitats bàsiques (menjar i sostre) i facilitarcompanyia i una xarxa de relacions.

Blanca Baurier, mare d’una família que ha acollit ados migrants, ha convidat les famílies a «no tenir por d’obrir les portes decasa. Hem après molt d’ells i com a família ens ha portat a tenir els ulls mésoberts a la realitat.» Fins i tot, ha observat un referent educatiu per alsseus fills: «Ara són més empàtics amb la gent, han conegut una realitatdiferent de la nostra i han après a conviure amb una altra persona; la convivènciafamiliar ha variat a positiu», ha conclòs Baurier.