La igualtat entre els éssers humans i la seva dignitat, a més de la igualtat i la dignitat que els identifica, comença en el reconeixement que tota persona fa de l’altra i la seva voluntat de defensar-la i estimar-la. És el deure fonamental que correspon als drets que cadascú té. Quan en la campanya de Mans Unides apareix la dona del segle XXI i la descriu com «ni independent, ni segura, ni amb veu», afegint-hi encara la informació que «una de cada tres dones d’avui no és com te l’imagines», hom pensa en l’incompliment dels drets humans en la majoria de països on seria possible tot el contrari si les polítiques que dominen s’hi complissin. L’educació serà la solució i el repte més important per creure en la igualtat i en la dignitat de les persones.
“L’educació serà la solució i el repte més important per creure en la igualtat i en la dignitat de les persones”.
Mans Unides compleix 60 anys lluitant contra la fam i la pobresa. No hi ha dubte que ha crescut en sensibilitat social i amb ajudes puntuals en constants campanyes de mentalització. L’any 2017 es van recaptar més de 48 milions d’euros i es van aprovar 570 projectes de desenvolupament a 59 països, projectes socials, educatius, sanitaris, agrícoles i a favor de la dona. El fet de la transparència de comunicació i el relat dels projectes realitzats ha fet créixer sempre la credibilitat en una acció solidària que s’havia d’estalonar i promocionar en tot moment. Quan es dona aquesta informació i es manté el caliu al llarg de l’any, el resultat —tant de mentalització com de recursos— està assegurat. No ens hem de cansar de treballar a favor de la igualtat i la dignitat quan molts drets continuen sent vulnerats i afecten milions d’éssers humans.
La nostra resposta, aquí, necessita tanmateix la coherència amb què hem de viure. L’actitud reivindicativa de drets només té sentit si, entre nosaltres, la seva pràctica —la de tots els drets humans— està a l’ordre del dia de la nostra forma de pensar, de fer i d’educar. Quan una trentena de persones té el mateix que la resta de la humanitat, quan 1.300 milions d’éssers humans a hores d’ara són les escandaloses xifres de la pobresa radical, hem de despertar-nos de la indiferència amb què ho mirem i de la inacció amb què no ho afrontem. El repte de la «globalització del bé» ens obliga com la caritat, que és la resposta urgent del cor que escolta amb fe la crida que ens ve de Déu mitjançant els qui més pateixen, els qui ens fan arribar el seu clam perquè hi responguem. Ho esperen!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
