El 2014 el papa Francesc vainstituir la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors, que s’encarrega de proposar al Pontífexiniciatives per millorar les pràctiques en la protecció de menors i adults vulnerables dels delictes d’abús sexual. També forma part de laseva comesa promoure la responsabilitat local a les Esglésies particulars per garantir-ne la protecció.

Al número 2044 de Catalunya Cristiana, el novembre passat, vam publicar unaentrevista en profunditat amb un dels membres d’aquesta comissió, Mons. Luis Manuel Alí Herrera. El bisbe auxiliar de Bogotà indicava que la prioritat de laComissió Pontifícia era «la cura i l’atenció pastoral de les víctimes/supervivents.» I continuava: «Per a nosaltres ha estat molt important reunir-nos amb les víctimes/supervivents per poder-les escoltar, ja que som conscients que escoltar és una part important del procés de cura per a ells i per a les seves famílies.»

El bisbe colombià explicava que la manera de dur a terme els projectes de la Comissió Pontifícia és a través d’una oficina permanent a la Ciutat del Vaticà, liderada pel secretari Mons. Robert Oliver i un staff especialitzat, per una banda, i els comissarismembres, d’altra banda,adherits a tres grups de treball: cura i atenció de les víctimes; línies guies i processos canònics; educació i formació.

Mons. Oliver ens confiava que en les visites als bisbes locals havia percebut «desconeixement del tema i untemor infundat a iniciar polítiques de protecció.» La proposta de Mons. Alí era que «un procés de cura i reconciliació ha d’anar unit a unprocés que reconegui la veritat, que implementi la justícia.» Mons. Alí opinava en l’entrevista que «el celibat no és la causa dels abusosperò sí la seva manca d’assumpció» i posava el focus en la formació dels candidats a preveres: «Estic convençut que una formació humana i afectiva als seminaris, acompanyada de rigorosos processos de selecciódels candidats, són dos aspectes fonamentals que han de ser assumits responsablement per totes les Esglésies locals als seus seminarisi cases de formació.»

Per últim, el bisbe colombià observava que, en aquest context, «moltsgermans sacerdots s’han sentit atemorits i desisteixen de la feina amb els adolescents i els joves, i d’altres més aviat prenen una postura molt distant quan es tracta detreballar amb ells.» Davant aquesta prevenció Mons. Alí noes resignava: «No podem deixard’evangelitzar els nostres nois.»

A l’enllaç també podeu consultar l’Editorial quevam dedicar a aquesta qüestió.