Diu el Salm: «Els justos (…) encara donaranfruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor.» A les nostresparròquies i comunitats hi ha moltes persones ancianes que continueu fidels ipuntuals als vostres compromisos. Quan per raó de malaltia, de limitació o,senzillament, perquè ja no us veieu amb cor de participar-hi i no veniuhabitualment, us trobem molt a faltar i ens adonem del que fèieu potser demanera silenciosa i discreta. També sou grans molts dels qui llegiu i doneusuport al nostre setmanari. Sabem que l’ancianitat no és una edat residual. Lavida de la persona no es pot tallar per edats, això fora contrari al propidinamisme intern de la vida. Les persones som unes, tinguem l’edat que tinguem.El problema rau no tant en l’envelliment —un procés que cada vegada pot tenirmés qualitat— com en la falta de joves: els grans us amoïneu amb raó per lamanca de relleu. Però si hi pot haver una convivència activa entre generacions—i en tenim bons exemples— aquesta resulta ben fecunda i esperançadora. Peraixò en el Primer Pla d’aquest número presentem alguns testimonis de vellesaactiva i creativa. Maria Dolors Amat té 82 anys, en fa nou que és vídua i portaun grup de joves. El primer dissabte de cada mes, a les dotze del migdia, obreles portes de casa seva a un grup de revisió de vida format per una dotzena dejoves. Són nois i noies que tenen la inquietud de compartir les seves vivènciesi inquietuds de fe, i que compten amb la Maria Dolors com la responsable delgrup.
Honrar pare i mare és el quart manament de la llei deDéu. El llibre de Jesús fill de Sira ho deixa clar: «Qui honora el pare viuràmolts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.» Avui hi hafills que atenen sol·lícitament els pares i d’altres que se’n desentenen, ambexcuses més o menys reals. El llibre sagrat és plenament actual: «Fill meu,acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix elseu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força.»Aquesta atenció en el si de la família té la seva concreció en l’Església ambuna pastoral de la gent gran. Moviments com Vida Creixent constitueixen un granactiu. A les comunitats religioses on conviviu persones de diferentsgeneracions, els majors soleu ser dipòsits de saviesa i d’experiència iestímuls quotidians per als més joves.