Fa seixanta anys, un grup de dones d’AccióCatòlica —que havien conegut la penúria de la guerra civil i la postguerra— vadecidir lluitar amb totes les seves energies per combatre la fam en el món.Així va néixer Mans Unides, una associació de l’Església que avui no ha perdutni vigència ni actualitat i que continua ben viva, impulsant 570 projectes enuna seixantena de països.
El cartell de Mans Unides d’aquest any —queveiem penjat a moltes parròquies— sorprèn per la falta de color que subratllael dramatisme: en un paisatge rural de l’Índia veiem una jove amb miradainterrogativa. L’Índia és un país immens on les dones corren el perill de servíctimes del tràfic de persones, de treball forçós, d’esclavatge sexual i deservitud domèstica. El missatge del cartell subratlla una triple paradoxa: quemoltes dones al segle XXI ni són independents, ni estan segures, ni tenen veu.En pensar en les dones d’avui, generalment ens les imaginem formades i educadesen la igualtat, que decideixen com volen viure, que saben el que volen, quetenen dret a veu i vot. En definitiva, que són dones lliures. Però no podemoblidar que aquest model de dona, en molts indrets del món, no correspon aaquesta realitat i Mans Unides ens ho recorda.
El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella,que fou missioner a l’Àfrica durant un any, estima molt Mans Unides perquèdurant setze anys en fou bisbe consiliari. En el decurs d’aquest temps, a mésde les tasques inherents al càrrec, tant les pastorals com les de govern, havisitat projectes de desenvolupament sustentats per Mans Unides a Moçambic i,recentment, a Madagascar.
Aquesta setmana dediquem el Primer Pla a Mans Unides.Un dels elements pedagògics d’aquesta Quaresma és l’almoina. Les que dediquem aMans Unides van adreçades a projectes ben concrets dels arxiprestats de laProvíncia Eclesiàstica de Barcelona. Per fer-se voluntari i/o soci de MansUnides es pot trucar al 937 63 71 06 o mitjançant el web www.mansunides.org.
