Pregària, almoina i dejuni. L’ascesi quaresmal pren força de la unitat d’aquests tres elements que l’Església sempre ha posat com a identitaris d’un temps de conversió. Una vegada, davant la necessitat urgent d’una multitud afamada, Jesús va demanar «quants pans teniu?», segurament per mesurar quin era el grau de generositat des seus interlocutors i preparar el miracle. És tan incisiva la pregunta, que el seu contingut ha entrat a formar part de la pregària més important que ens ha ensenyat, el Parenostre: «dona’ns avui el nostre pa de cada dia» (Mt 6,11) o «dona’ns cada dia el pa que necessitam» (Lc 11,3). L’exigència de tenir pa cada dia no està en un gest d’almoina, sinó en una raó de justícia, a la qual i per a nosaltres, creients en Crist, s’hi afegeix la raó més fonda de creure que Déu és «Pare de tots» i no permet que entre els fills hi hagi diferències que els enfrontin ni que entre ells s’excloguin.

«L’exigència de tenir pa cada dia no està en un gest d’almoina, sinó en una raó de justícia.»

Em vull fer ressò del testimoni de Rosa Deulofeu quan, en una de les seves reflexions sobre el Parenostre, comenta aquesta pregària sobre «el pa de cada dia» i diu: «Parlar d’aquesta petició ens demana una seriosa mirada al món: no hi ha res que trenqui més el cor que veure joves amb una mirada totalment perduda, totalment penjada, amb un cos tan prim que gairebé no pot aguantar-se dret: la droga, la sida, la marginació, la injustícia social, l’odi humà i les seves destrosses. Això ens ha de fer prendre consciència que la injustícia del cor humà genera la pobresa que priva de la dignitat humana a moltes persones. Aquests són pecats socials en els quals tots tenim una part de culpa. Ho diu el Catecisme: No hi ha estructura justa sense éssers humans que volen ser justos».

Quan Jesús ensenya la pregària que els apòstols li demanen, els diu que primer de tot han de dir: «Pare!», perquè només en nom d’aquesta paternitat és possible entendre el que és «de tots» i «per a tots». La novetat que introdueix en aquest concepte de Déu és que la seva acció paternal es fa patent entre els seus fills, com els dons es reparteixen i es comparteixen en clima de família, compartint la mateixa taula i per al bé de tots. Aquest serà, en cas d’admetre-la, l’únic sentit de la propietat privada: en funció de tots!, per haver descobert la seva dimensió social.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca