Sant Josep —a qui està dedicat aquest mes demarç— és el patró de la bona mort perquè, segons una tradició que l’art hatransmès, morí acompanyat de Jesús i de Maria. La mort conscient és unaexperiència de solitud però és molt diferent morir en mans de les personesestimades, com sol esdevenir-se a l’Àfrica i en altres indrets del món, que enl’asèpsia de l’aïllament. La revolució de la tendresa que promou el papaFrancesc ha d’abastar des de la naixença fins a l’hora suprema.
L’Església —a través de les delegacions dePastoral de la Salut— fa anys que s’esforça per promoure una nova sensibilitata l’entorn del malalt en situació terminal i dels seus familiars per poderintegrar, des de l’evangeli, aquesta realitat en la pròpia història personal.Això comporta reconèixer les pors, els estats emocionals i les diferentsnecessitats de les persones en aquests moments decisius; tenir en compte lesnecessitats espirituals dels malalts terminals perquè puguin ser atesesadequadament, de manera natural; donar a conèixer les noves formesd’assistència integral i els drets dels malalts en situació terminal i promoureel voluntariat com una eina pastoral. I, també, incorporar els temes sobre elsofriment, la malaltia i la mort en la catequesi tant d’infants i joves comd’adults. El fet que el sagrament de la Unció dels Malalts se celebri sovint demanera comunitària a les parròquies és una pedagogia altament realista.
Cal, però, que el voluntariat que acompanyaels malalts terminals hagi rebut una formació específica. Segons MontserratEsquerda, delegada de Pastoral de la Salut de Lleida, «hem de desaprendre molt(actituds, frases fetes…) per saber estar al costat del malalt d’una formadeterminada». En aquest sentit, la Facultat de Filosofia de la URL i l’InstitutBorja de Bioètica, amb el suport del Secretariat de Pastoral de la Salut de lesdiòcesis catalanes, ha creat el diploma d’Expert Universitari en Acompanyamental Procés de Malaltia, que es començarà a impartir el curs vinent.
En aquest número de Catalunya Cristiana dediquem elPrimer Pla a reivindicar la necessitat de preparar-nos, professionals ivoluntaris, davant de la germana mort corporal de la qual parlava amb realismesant Francesc d’Assís.
