S’hi va referir el papa Francesc en lamemorable entrevista que li feu Jordi Évole al programa Salvados de la Sexta:«La política avança amb l’art de la persuasió. Persuadir és no tenir el corlligat a interessos previs.» Persuadir és induir a creure, a fer, alguna cosa.Ja Ramon Llull fou mestre en l’art de la persuasió. Volia convèncer els seusadversaris a partir del que aquests creien, sense imposar. Així es va posar enrelleu en el decurs de la IX Jornada acadèmica interdisciplinària organitzadaper l’Aula Lul·liana de Barcelona, que es va celebrar el 29 de març al templede la Sagrada Família, on s’estudiaren els paral·lelismes i dissemblances entremestre Ramon i Antoni Gaudí.
En l’actual context electoral sovint es buscamés aviat la imposició i la desqualificació de l’adversari que no pas laproposta i la persuasió. Semblaria que no es pretén persuadir lleialmentl’electorat, sinó captar-ne el vot al preu que sigui. I que tots els partitsparteixin d’interessos creats. «Venceréis pero no convenceréis», fou la famosafrase de Miguel de Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca en latensa sessió del 12 d’octubre de 1936: «Venceréis porque tenéis sobrada fuerzabruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y parapersuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha: razón y derecho.» Elfilòsof Blaise Pascal escrivia que «l’art de persuadir consisteix tant en eld’agradar com en el de convèncer, ja que els homes es governen més pel capricique no per la raó». Hi ha un nucli de veritat en la seva afirmació, perquè elsarguments que persuadeixen no són solament racionals, les decisions sovintdepenen també de factors emocionals, inefables.
El prestigiós periodista Joaquim Maria Puyal,en rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, afirmaque n’hi ha molts que tenen poder i pocs que tinguin autoritat. Com diu elnostre col·laborador, el germà Lluís Serra Llansana, «brillen molt, però noil·luminen».
El professor de Harvard Joseph Nye diu que hi ha tresmaneres amb què un líder pot assolir el seu objectiu en l’àmbit internacional:una és per mitjà de la força; la segona és amb diners; i la tercera ésl’autoritat suau que consisteix en l’habilitat de persuadir i d’inspirarl’altre. Francesc ha optat per aquesta tercera fórmula i molts voldríemseguir-lo.
