La litúrgia de la Setmana Santa i del Temps Pasqual dona per a molt. Ens convida a anar al cor de l’Evangeli i del conjunt de la Paraula de Déu perquè és on s’hi llegeixen els drames més angoixosos i les virtuts més sublims que la persona humana pot viure. Mort i Vida, dos termes ben ancorats en l’experiència diària, sofriment i joia, decepció i esperança, que sempre van de la mà i conviden a viure el seu equilibri amb pau i serenor. Per a fer-ho, la confiança ens ve de la mà del Senyor, que és viu i ens acompanya.
«Una de les actuacions contemplades en ocasió de la mort de Jesús és la presumpció d’innocència, una actitud moral i cristiana que ens toca de prop i en aquests moments un dels drets humans més poc reconeguts i practicats.»
Una de les actuacions contemplades en ocasió de la mort de Jesús és la presumpció d’innocència, una actitud moral i cristiana que ens toca de prop i en aquests moments un dels drets humans més poc reconeguts i practicats. Quantes converses posen a relluir els defectes dels altres i no les seves virtuts! Quantes hores perdudes atropellant persones amb judicis condemnatoris! Ens està dominant un ambient en el qual la presumpció d’innocència sembla no tenir-hi lloc. Així som d’injustos en les nostres manifestacions personals i col·lectives, en la forma de comunicar-nos quan ho fem a través de males interpretacions, de notícies falses, per anar sempre contra algú. Això és del tot injust.
El manament de no jutjar i de no condemnar ens ve de Jesús (Lc 6,37-38.41) i sempre és fruit de l’amor. Tanmateix, ell ha estat el primer que ha sofert les conseqüències dels qui no ho han complert. En la seva passió, no se li reconeix la innocència; és al final, quan ha mort, que un pagà obre els ulls a la fe i diu: «És veritat, aquest home era innocent.» Pensem que el dret a la presumpció d’innocència forma part dels Drets Humans (art. 11 i 12) i és a la Constitució espanyola (art. 24). Queda ben clar!
A Jesús, des de la seva detenció, no se li ha reconegut la innocència, com no se la reconeix a tantes persones a les qui la calúmnia, la crítica destructiva i la difamació deixen per terra la seva dignitat, el seu bon nom, la seva intimitat. A més, de tot això se’n fa notícia, exposició al públic, perquè encara sigui més gran l’ofensa. No és aquesta la manera d’actuar de Déu, el qual, en la persona de Jesús ha volgut anar més enllà de tota injusta manera d’actuar. La resposta de Jesús serà el perdó, expressió del seu il·limitat amor. I, la nostra resposta d’entrada, no jutjar ni condemnar.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
