El temps de Pasqua —com tot temps litúrgic— dona per a molt. És un temps de joia comunicativa, fins i tot contagiosa. Ho veig en la gent que ho viu i ho celebra, en la forma de tractar-se, d’ajudar-se, d’estimar-se. Però sobretot, m’ho reafirmen les paraules de Jesús quan diu «us he comunicat tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,11). La comunicació és un art a exercitar cada dia, cada moment, i per a ser un art és goig i bellesa, capacitat de fer el bé, donar-se a conèixer, establir diàleg, voler aprendre, deixar-se acompanyar.
«Prenem consciència de la nostra identitat d’éssers socials quan descobrim que viure és relacionar-se, crear vincles, apostar per la cultura de l’encontre, donar primacia al diàleg.»
Prenem consciència de la nostra identitat d’éssers socials quan descobrim que viure és relacionar-se, crear vincles, apostar per la cultura de l’encontre, donar primacia al diàleg. Quants silencis imposats són causa de ruptura i rebuig, símptoma de desconfiança, prova de covardia. Tanmateix, de forma positiva, quant silenci cercat és vehicle de relació que edifica, goig de l’ànima, recuperació personal, espai de pregària.
Tot mitjà de comunicació gaudeix d’autenticitat si és això, un mitjà. Lluny de convertir-se en quelcom absolut, cerca amb humilitat la relació humana i la facilita per raó de la seva transparència. Al contrari, la mentida, com a falsedat premeditada, ve quan el mitjà tergiversa la finalitat per la qual ha estat ideat i inclou altres interessos que l’enverinen. Si viure és comunicar-se, tenim al nostre abast totes les possibilitats d’entrar en diàleg amb els qui s’han proposat caminar vers un mateix destí, encara que sigui per trams distints. La comunicació no pot oblidar ni destruir les diferències, més aviat les acull i les integra, fent de tot el que tenen de bo un motiu d’enriquiment mutu i de joia.
Quan la comunicació vol fer present la persona de Jesús i fer que el seu missatge arribi al cor, aleshores es converteix en testimoni creïble, mai des d’una actitud prepotent, sinó des de la veritat que és proposada amb humilitat. Quan s’arriba a aquest punt, succeeix que s’han establert molts vincles humans i espirituals entre el mitjà que comunica i els destinataris que també s’han interrelacionat. Que bé si l’ambient digital que avui determina tant la voluntat de comunicació serveix la veritat i ajuda a crear vincles de fraternitat. Llavors, la joia va camí de ser completa.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
