La propera celebració del Dia de la Caritat ens situa davant d’una elecció: mirar el món o mirar-nos a nosaltres mateixos: aquesta és l’alternativa que l’Església té i davant la qual hem d’optar. Si hem de mirar el món, ho hem de fer amb els ulls de Déu Pare, amb amor, perquè aquest és l’encàrrec que ens ha fet Jesús quan diu que «Déu ha estimat el món». Si ho fem, descobrirem un drama global que hem d’afrontar: una gentada que té fam, més de 3/4 parts de la humanitat. Així de clar, fam! Veient-ho globalment, se’ns demana actuar localment pel fet que s’estan creant noves perifèries.

«Jesús ens crida a solidaritzar-nos amb aquestes multituds de pobres que avui se’ns presenten d’una manera tan diversificadament alarmant.»

Al costat d’aquest, un problema no menys greu: la set! Se’ns diu que cada dia moren més de 10.000 persones per falta d’aigua potable i sanejaments. Sabem que les causes són una gestió deficient, la corrupció, la falta d’institucions adequades, la inèrcia burocràtica, el dèficit de noves inversions en la creació de capacitats humanes i la falta d’infraestructures. L’aigua potable segueix sent un luxe per a uns 1.100 milions de persones, mentre que 2.600 milions d’habitants dels països més pobres no disposen d’instal·lacions bàsiques de sanejament. Per això, l’aigua, un altre bé essencial mal repartit, mal utilitzat i, per un gran sector insolidari, administrat irresponsablement.

El papa Francesc ens fa veure que «l’accés al menjar i a l’aigua potable és un dret humà bàsic i universal perquè determina la sobrevivència de les persones i que el nostre món té un greu deute social amb els pobres» (cf. LS 30). Aquesta situació ens fa veure que cal sortir del cercle viciós de l’autocontemplació, de la hipocresia i la duresa de cor. Jesús ens crida a solidaritzar-nos amb aquestes multituds de pobres que avui se’ns presenten d’una manera tan diversificadament alarmant.

La manca de menjar i d’aigua són una realitat que clama al cel, però alhora són el símbol de noves i severes pobreses que estan apareixent a causa de l’atur, salaris baixos i temporals, manca d’habitatge digne, deutes i hipoteques, poques o nul·les perspectives de solució, estats d’ànim depressius, situacions irreversibles de soledat, abandó i exclusió social… Tot això ens afecta tan de prop que en el tracte pastoral tenim l’oportunitat de fer-nos propers i introduir accions amb més caliu humà que obrin camins d’esperança.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca