Quan agafem el cotxe o un altre vehicle de transport no sempre som del tot conscients que es tracta de la utilització d’un mitjà per a una millor convivència. Tanmateix, podem tenir la impressió que posar la mà al volant ens atorga una mena de poder que ens fa creure que som els únics a la carretera i que podem fer el que vulguem. Malauradament hi ha qui està convençut que sempre són els altres els qui ho fan malament. Com en els graons del camp de futbol o d’altre esport, persones habitualment serioses, educades i ben parlades, es mostren com si perdessin el nord i quedessin de cop transformades proferint insults i creant un clima de crispació.
«Quan agafem el cotxe o un altre vehicle de transport no sempre som del tot conscients que es tracta de la utilització d’un mitjà per a una millor convivència.»
Què ha passat? Que ens tornem intolerants i, en la majoria dels casos i amb infraccions incloses, pretenent encara tenir la raó. Probablement alguna vegada ens deu haver passat que l’altre ens agredeix des de la infracció i hem de suportar el menyspreu, escoltar paraules injurioses i veure signes que denoten la poca consciència del que s’ha fet. Haver d’assumir la responsabilitat de la infracció costa, per això ens esbravem amb molts gestos que provoquen una reacció irada en cadena.
El trànsit pels carrers, carreteres i autopistes, per camins veïnals i de la ruralia, podem dir que ens dona la possibilitat d’exercitar l’habilitat en la conducció, l’art d’una educació que respecta l’altre, la prudència enmig de la circulació, les bones relacions humanes, aturar-se quan pertoca, cedir el pas quan se’ns indica, evitar l’agressivitat verbal i gestos insolents, donar preferència quan l’altre la té, respectar totes les senyalitzacions sense rebaixes, contribuir a un diàleg sa i constructiu sobre els carrers i l’asfalt, sense substàncies nocives que enterboleixen la conducció. Deu ésser encertat dir, a més, que tot això tant val per a vianants a peu com per a conductors de vehicles.
No som amos de la carretera ni dels carrers, som usuaris que en qualsevol cas assumim amb responsabilitat una forma de ser i d’actuar que és factor decisiu per a una bona convivència. Pensem que les màquines poden fallar i que mai substituiran la destresa humana. És per això que hem de fer tot el possible per humanitzar el trànsit. No podem eludir la responsabilitat moral que se’n deriva, sobretot quan arriben els accidents perquè no hem respectat les normes establertes. Entre tots podem fer que viatgem amb més seguretat i emparats per la confiança.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
