Sant Benet demanava de convocar també elsmonjos joves a consell, «perquè sovint el Senyor revela al més jove el que ésmillor» (Regla, 4,3). Amb el mateix esperit, el papa Francesc vol escoltar quèdiuen els joves (fins a 35 anys) que senten una crida a canviar l’economia,siguin o no catòlics o creients. Ho farà a la trobada Economia de Francesc, quese celebrarà a la ciutat d’Assís del 26 al 28 de març del 2020.
És sabut que una de les majors preocupacionsavui és la de l’atur juvenil, que a Espanya té la segona taxa més elevada de laUE, amb un percentatge que volta el 35%. Una aportació per a una respostaintegral als problemes actuals a l’entorn de la feina es condensa en tres «T»:tradició, temps i tecnologia, tal com va glossar el papa Francesc en elmissatge que va dirigir als participants de la 108a sessió de la Conferència del’Organització Internacional del Treball (OIT) que es va celebrar a Ginebra del10 al 21 de juny passats.
Tradició ve del llatí tradere; vol dirtransmetre a altres, per donar, en particular a les noves generacions. En elcamp de la feina, cal transmetre no només el «saber com» tecnològic, sinó tambéexperiències, visions i esperances. Aquesta dinàmica intergeneracional ésfonamental en aquest moment de la història, quan necessitem combinar saviesaamb passió pel bé de la humanitat i per tenir cura de la nostra casa comuna.
En termes de temps, sabem que «l’acceleraciócontínua dels canvis» i «un ritme de vida i treball més intens», nocontribueixen a un desenvolupament sostenible o la millora de la qualitat de lavida de les persones. Cal deixar de concebre el temps de manera fragmentada,com una dimensió d’un sol ús i costosa dels negocis. En realitat, el temps ésun regal de Déu que cal apreciar i valorar, on podem iniciar processos d’avançhumà i estar atents a la vida que ens envolta. Cal temps per treballar, peròtambé per descansar i per contemplar la bellesa del treball humà i la natura.Temps per reduir la marxa i adonar-nos de la importància del moment present mésque córrer sempre cap al següent moment.
La tecnologia, de la qual rebem tantsbeneficis i oportunitats, pot obstaculitzar el desenvolupament sostenible quans’associa a un paradigma de poder, dominació i manipulació. En el contextactual de la Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per aquesta ràpida irefinada tecnologia digital, la robòtica i la intel·ligència artificial,sorgeixen veus com la de l’OIT que té la capacitat de desafiar unageneralitzada mentalitat tòxica per a la qual no importa si hi ha degradaciósocial o mediambiental; ni qui o què es fa servir o es descarta ni si hi ha eltreball forçós de nens o desocupació juvenil.
En el Primer Pla d’aquest número esbossem les líniesde fons d’una nova economia al servei de tots i també dels més joves. «El nourumb del desenvolupament econòmic sostenible —diu el Papa— necessita situar lapersona i el treball al centre.»
