Al Primer Pla del número d’aquesta setmana enspreguntem si el diumenge està en risc. A la cultura catalana —com en moltesaltres d’arrels cristianes— aquest dia té una peculiar densitat. Existeix elverb endiumenjar-se, que significa vestir-se amb la roba de les festes i quetambé s’aplica a l’aspecte que presenta alguna cosa els dies de festa, o bédiumengejar, que vol dir celebrar aquesta festa i encara diumenger, aquell aqui li agrada celebrar aquest dia. A Catalunya, tradicionalment, es fadissabte, que vol dir netejar i endreçar a fons la llar, una activitat quedemostrava, en temps passats, el distanciament de la cultura jueva, per a laqual el dissabte és dia de repòs, i la condició de cristians vells, en temps depersecució. Era el més oposat al dia de repòs dels nostres germans grans, elsjueus.
Al Catecisme hi llegim: «L’Església, seguintuna tradició apostòlica que té el seu origen en el mateix dia de la Resurrecciódel Crist, celebra el misteri Pasqual cada vuit dies, el dia anomenat amb raódia del Senyor o diumenge» i, fent-se ressò de la litúrgia bizantina, continuaafirmant que «el diumenge és a la vegada el “primer dia de la setmana”,memorial del primer dia de la creació i “el dia vuitè” en què Crist, desprésdel repòs del gran Sàbat, inaugura el Dia “que ha fet el Senyor”, el dia “queno coneix vespre”» (CEC n. 1166). Fa un cert temps penjaven a les portes de lesesglésies un rètol que deia: «Sense missa no és diumenge», indicant amb enginyque l’eucaristia és en el centre d’aquest dia i el que l’omple de sentit.
Certament, cal ser senyors del diumenge: ha estatposat al servei de la persona i no a l’inrevés. Però les festes no han estatfixades arbitràriament al calendari: responen a raons teològiques, històriqueso culturals. Són com estels en el nostre firmament que per raons comercials nopodem canviar arbitràriament de lloc. Tampoc no ens podem deixar arrossegar perl’espiral del consum i fer que creixi el treball dominical: totes les festessón recuperables. Equilibrar el treball i el descans dominical és molt savi. Iaixí com a la tradició anglesa (molt estesa també aquí) el dissabte i eldiumenge formen el week end (el final de la setmana), en les nostres latitudsés «el cap de setmana», és a dir, el que l’encapçala o inaugura. És estimulantcomençar la setmana amb l’impuls festiu del diumenge havent-lo celebrat amb unlleure ple de sentit.
