El 22 d’agost, aquest any per primera vegada, és el Dia Internacional de les Víctimes de Violència per Motius Religiosos o de Creences. Després d’un augment sense precedents de la violència contra les comunitats religioses i les persones pertanyents a minories, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 28 de maig una resolució que proclama aquesta jornada.
D’aquesta manera, l’ONU fa seva la preocupació per l’augment d’actes d’intolerància i violència basats en la religió o les creences que es cometen contra les persones, incloent-hi les qui pertanyen a comunitats religioses i minories d’arreu del món, i pel creixent nombre i la intensitat cada dia més gran d’aquests incidents, que sovint prenen caràcter criminal i moltes vegades són d’àmbit internacional. La resolució invita tots els estats membres, les organitzacions del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals i regionals, així com la societat civil, incloent-hi les organitzacions no governamentals, els particulars i el sector privat, a celebrar aquest 22 d’agost adequadament.
El papa Francesc s’ha fet ressò aquest mateix any de la solidaritat que l’Església i els cristians en general mostren amb els perseguits per motius religiosos. Així s’expressava el Sant Pare, el 24 de març, a partir de les últimes dades sobre missioners assassinats: “Al llarg del 2018, arreu del món, nombrosos bisbes, sacerdots, religioses i fidels laics han patit violència, i han estat assassinats 40 missioners, gairebé el doble que l’any anterior. Recordar aquest calvari contemporani, de germans i germans perseguits i assassinats a causa de la seva fe en Jesús és un deure de gratitud per a tota l’Església, però també un estímul per testimoniar amb coratge la nostra fe i la nostra esperança en aquell qui, a la creu, ha vençut per sempre l’odi i la violència amb el seu amor.”
Resposta internacional
Segons informa la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada, la iniciativa del Dia Internacional de les Víctimes de Violència per Motius Religiosos o de Creences va ser presentada per Polònia, que va tenir després el suport dels Estats Units, Canadà, Brasil, Egipte, l’Iraq, Jordània, Nigèria i el Pakistan. El director de Relacions Institucionals d’Ajuda a l’Església Necessitada a nivell internacional, Mark Riedemann, ha qualificat aquesta decisió de l’ONU de “pas útil i també crucial” ja que, segons ha precisat, la resposta de la comunitat internacional sobre la violència per motius de creences i la persecució religiosa en general era, fins ara, “massa escassa i tardana”.
L’entitat pontifícia, a més, recorda que, durant els últims cinc anys, s’han produït diversos fets qualificats de “genocidi”, com és el cas de l’atac sistemàtic dels terroristes de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq contra les minories religioses, sobretot els cristians i els yazidites, així com el de la minoria musulmana rohingya a Birmània i la violència organitzada contra la comunitat cristiana al nord de Nigèria, la República Centreafricana i altres zones de l’Àfrica.
A més, algunes investigacions d’informes internacionals sobre la llibertat religiosa, com els publicats per la Comissió dels Estats Units per la Llibertat Religiosa Internacional, el Centre d’Investigació Pew i l’Informe Llibertat Religiosa en el Món d’Ajuda a l’Església Necessitada, confirmen l’augment sense precedents de la violència contra grups de gairebé totes les religions en tots els continents. Per evitar que la commemoració de 22 d’agost quedi en un fet aïllat, Riedemann assegura que “correspon als estats i la societat civil garantir que aquesta acció simbòlica es converteixi en una acció significativa, per prevenir actes de persecució religiosa en el futur”.
