L’Arxiu Diocesà de Barcelona ha descobert documentació quemostra un fet desconegut fins ara: Santa Maria del Mar va haver de vendre bonapart dels seus objectes de culte per reparar els seriosos danys al templeocasionats pels bombardejos de 1714. Aquesta venda, autoritzada pel bisbat,també va servir per poder recuperar les campanes, que les tropes borbòniquesvan «requisar» l’11 de setembre d’aquell any per l’anomenat «dret de campanes».Tanmateix, amb aquestes gestions no es van aconseguir tots els dinersnecessaris i es va haver de recórrer a donacions de prohoms de l’època.
Entre els documents trobats hi ha una petició feta el 21d’octubre de 1714 per la junta de Santa Maria del Mar. En ella «los obrers dela parròquia Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat diuen yrepresentan a vostre senyoria que a instància del General y demes oficials dela Artilleria se ha fet petició y demanda de 2942 lliures per la porció tocanta pagar a dita Iglesia per lo dret de campanes [el vencedor retirava totes lescampanes que havien cridat a somatent i, per recuperar-les, s’havia de pagar untribut elevat]; y axi mateix que la dita Iglesia se troba molt dirruida perocasió de las bombes que caigueren en ella durant lo siti, y amanassada deforma que a no prevenirse los convenients y necessaris reparos de dites ruinas,y de las que se amanassan, (…) reparos de dita Iglesia que segons larelació han feta los experts mestres de cases y fusters per dits reparos, sonmenester mes de 2000 lliures».
Els responsables del temple afegeixen també que «ademes delas quals quantitats se troban precisats dits obres de haverne de pagar moltesde altres en ques troban empenyats per los gastos se han sofert durant lo siti“ per demanar al bisbat poder vendre “ la plata, or y demes alages de ditaIglesia fins a la concorrent quantitat que sia menester tant per la satisfaccióy paga que importa lo dit dret de campanes com y també las obras y reparosnecessaris y demes deutes atrassats y deguts (..) dits obrers de present necessitanper dits efectes la quantitat de set mil y setcentas lliures».
La resposta del bisbat va ser afirmativa, segons recull unaltre document, i Santa Maria del Mar va vendre per valor de 3.387 lliures «unaimatge de Santa Madrona, quatre palmatorias de fullatge…..quatre vasijas, dosgrans i dos xicas…una corona del Sº Ecce Homo espatllada, un palio de plata….yun parell de palmatòries molt grans», entre d’altres objectes de culte.
Per arribar a les 7.700 lliures totals es va recórrer a undipòsit que diferents nobles i prohoms van fer en el seu moment «per lacustodia de plata que se esperava fer per Dª Iglesia.» Eren, entred’altres, el marquès «Don Carlos de Llupiá, D. Pau Dalmases i Ros» (que va serambaixador de la Catalunya austriacista a Londres fins al 1714) o el comerciantIgnasi Fontanet i Martell (que va acabar sent el tresorer de les obres de laCiutadella).
