Catalunya Cristiana fou concebuda el 1978,però va néixer l’any següent. Fa, doncs, quaranta anys. El número 40 ésbíblicament de plenitud. Som conscients que encara resta molt per arribar-hi,però també som conscients que és l’únic setmanari de què disposa l’Església aCatalunya avui.
En poc temps hem perdut els qui en forencofundadors, mossèn Joan E. Jarque, que morí l’ 11 de setembre passat, i mossènFrancesc Malgosa, que finí l’any passat. Jarque portava una dilatadatrajectòria en òrgans superiors de comunicació de l’Església. I Malgosa,escriptor i poeta, li havia donat suport de seguida. CC naixia de l’esperit deldecret Inter mirifica de sant Pau VI (4/12/1963), on per primera vegadaapareixia la definició de comunicació social, on un concili ecumènic parlavadels instruments fonamentals en la missió de l’Església i on es reconeixia ladimensió kerigmàtica dels mass media, instruments d’evangelització, útils per ala difusió de la Bona Nova. El document conté afirmacions rotundes: «És indigneque els fills de l’Església permetin que, per la seva apatia, la paraula desalvació pugui ser emmordassada i obstaculitzada per les demandes tècniques odespeses monetàries, certament quantioses, pròpies d’aquests mitjans, aquestSant Sínode els adverteix que tenen l’obligació de sostenir i ajudar diariscatòlics, revistes i iniciatives cinematogràfiques, emissores i emissions deràdio i televisió, el fi principal de les quals és difondre i defensar laveritat i promoure la formació cristiana de la societat humana» (17). Tot iaquest seriós advertiment sobre l’obligació moral de sostenir els mitjansd’Església, ni els orígens ni la trajectòria d’aquest mitjà no han estat ni sóngens fàcils.
En el decurs d’aquests anys, CC ha informat dela vida de l’Església que fa camí a Catalunya, a Espanya i al món. Des delsgrans esdeveniments eclesials, com l’elecció dels dos darrers Papes, fins alsfets més aparentment petits de les comunitats locals (a ulls de Déu res no éspetit), passant pels Sínodes, el Concili Provincial Tarraconense, la tascaabnegada de missioners i missioneres d’arreu del món, el testimoni de lescongregacions religioses, el de les minories cristianes, el diàleginterreligiós i ecumènic, etc. La cultura que genera la fe en totes les sevesformes hi ha tingut un relleu important.
I hi ha hagut molts d’altres fruitsintangibles, com el de descobrir el gust de la pregària, el fet de suscitarvocacions, el del treball de grups comentant un article, o el de posar encomunicació persones, comunitats i institucions.
Avui CC topa amb les dificultats de gairebétota la premsa escrita en la galàxia digital. Aquests anys han nascut i s’hanestès altres mitjans com la televisió, internet i les xarxes socials, però elsfruits de la lectura reposada d’un mitjà no immediatista no han estat encarasuperats.
La fundació del 1994 de Ràdio Estel harepresentat un impuls per al setmanari, perquè són dos mitjans que cada dia mésaprofiten les seves sinergies.
En uns moments que molts preveres s’han de multiplicarper atendre parròquies i comunitats, encara pren més relleu la importància dedisposar d’un setmanari cristià com a eina de formació, de comunicació i decomunió.
