Cadascú de nosaltres sap el que costa avui presentar-se com a creient davant dels altres, sobretot en determinats ambients. Ho saben els més joves, aquells nois i noies que davant dels seus amics es manifesten cristians i són assidus a la pràctica de la fe, i acudeixen normalment a la comunitat per celebrar-la, en especial l’Eucaristia dominical. Reben indiferència, silencis, insinuacions de fer el ridícul, quan no la marginació de tot aquell o aquella que se separi dels habituals esquemes del grup. Tampoc entre els adults el llenguatge de la fe no sempre és fàcil ni còmode, ni tampoc ho és assumir compromisos que provenen d’una valenta opció evangèlica. Enfront d’aquesta situació, el Senyor ens demana la fermesa de la fe i no avergonyir-nos de dir qui som, què creiem i en qui creiem.
«El Senyor ens demana la fermesa de la fe i no avergonyir-nos de dir qui som, què creiem i en qui creiem».
Hem de partir del que som, tenint molt present el do que hem rebut, perquè «l’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny» (2Tm 1,7). Gracies a això, se’ns anima a no avergonyir-nos de donar testimoni de nostre Senyor. Amb tot, sempre ens haurem de demanar fins quin punt som conscients d’aquest do que hem rebut. Cal donar testimoni de la fe de forma convençuda i valenta. Es tracta d’assumir amb humilitat una nova mentalitat que troba la seva força en la passió de Crist. Seguint el seu exemple i compartint el dolor que provoca el rebuig per part de la gent, el cristià respon fent el bé, donant-se per amor als altres. Vet aquí la resposta generosa de la fe, cridada sempre a créixer.
Certament, vivim temps difícils, però això no ha de ser obstacle per donar testimoni, més aviat ha de ser un estímul i una provocació. Jesús, al final de les benaurances, ens hi anima: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel» (Mt 5,11-12). Més encara, fins i tot en els moments més complicats, se’ns demana reaccionar amb plena confiança, i diu: «I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l’Esperit Sant» (Mc 13,11). El que podem patir a causa dels contratemps i les incomprensions pot esdevenir un exemple per als qui ens veuen i ens escolten. En aquests treballs a favor de l’Evangeli, encara que sovint costi entendre-ho, la fe ens és fortalesa en la feblesa.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
