El papa Francesc ens diu que «en virtut del Baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu s’ha convertit en deixeble missioner. Cada un dels batejats, qualsevol quina sigui la seva funció en l’Església i el grau d’il·lustració de la seva fe, és un agent evangelitzador» (EG 120). Per tant, hem de pensar que això ens toca a tots els batejats i amb la responsabilitat de comunicar l’Evangeli i donar a conèixer Jesús a tots els ambients on vivim i a totes les persones que tractem, siguin infants, joves o majors. Tothom té dret a conèixer i a estimar Jesús i, els qui hem rebut el Baptisme i formam part de l’Església, tenim el deure de comunicar-lo. Això és ser missioner i missionera, ja que pel sol fet de ser batejats hem rebut una missió, som enviats. El Sínode de l’Amazònia ens podrà ajudar a eixamplar les dimensions d’una missió arrelada al poble i viure més la comunió.
«Aquest és el moment de manifestar la nostra proximitat afectiva a tots els missioners i missioneres que en nom de la nostra Església serveixen l’Evangeli a llocs llunyans de la nostra terra i fan present Jesús».
Tanmateix, hi ha una cosa important a tenir en compte i és el grau d’atenció i temps que dedicam a conèixer Jesús i el que li dedicam admirant-lo i parlant amb ell en la pregària. Si ho feim, veurem que donar-lo a conèixer no ens resulta gens difícil perquè ens deixarem inspirar per ell i serem capaços de dir als altres tot allò que ell ens ha dit a cadascún de nosaltres. És per això que el Papa també ens diu que «si un de debò ha fet una experiència de l’amor de Déu que el salva, no necessita gaire temps de preparació per sortir a anunciar-lo… Tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús; ja no deim que som «deixebles» i «missioners», sinó que som sempre «deixebles missioners» (íbid.). No ens podem quedar de cap manera allò que hem après i vivim, sinó que ho hem de donar a conèixer als altres amb l’ardor de la fe, l’esperança i la caritat.
Aquest és el moment de manifestar la nostra proximitat afectiva a tots els missioners i missioneres que en nom de la nostra Església serveixen l’Evangeli a llocs llunyans de la nostra terra i fan present Jesús. I amb aquesta proximitat també el nostre agraïment i la nostra pregària, ja que és a través d’ella que ens sentim units a ells i a elles, i a totes aquelles persones a qui anunciau l’Evangeli amb la paraula i el testimoni de vida, especialment les qui es troben més necessitades d’ajuda, companyia i afecte. La nostra Església serà deixebla missionera o no serà. Depèn que entre tots ho fem possible. Estiguem-ne segurs, l’ajuda del Senyor que ens envia sempre hi serà.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
