El papa Francesc de vegades preguntava als quis’anaven a confessar: «Fas almoina als pobres? Quan fas almoina mires els ullsde la persona que la demana? Toques la mà d’aquells a qui dones almoina?» Sónpreguntes que estan en plena sintonia amb la vida i l’actuació de sant Francescde qui el Bisbe de Roma va adoptar el nom. Conta la història que Francesccavalcava un dia per la plana d’Assís quan li va sortir a camí un leprós. Erael moment de donar a Crist la prova decisiva de la seva disponibilitat per «conèixerla seva voluntat». Fent-se enorme violència, Francesc va baixar del cavall, vaposar l’almoina a la mà del leprós i li va fer un petó; el leprós, al seu torn,va prémer contra els seus llavis la mà del benefactor.
Amb la mà al cor, molts diríem que refusemaquest contacte físic amb el germà o germana pobre, perquè la pobresa és unarealitat incòmoda, que ens molesta i que voldríem allunyar de la nostra vida:del metro, del tren, de les portes de les esglésies o dels carrers i places.
El Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana el dediquem a la Jornada Mundial dels Pobres que se celebra aquest 17de novembre. El P. González Faus, jesuïta, citant sant Ignasi, diu que«l’amistat amb els pobres ens fa amics del Rei etern». Si volem l’amistat ambDéu, en la mesura que tinguem un pobre amic experimentarem la dimensió del’amistat i de la sintonia. «L’Església ha de propiciar aquest contactepersonal perquè no només acabi en experiències que impactin, sinó també enamistats. Cal passar de ser paternalista a ser paternal, i de ser paternal aser fratern.»
Cal donar tot el suport a l’acció de Càritas,d’Arrels i d’altres que s’atansen i tracten els pobres com a persones.L’atenció de les Càritas diocesanes i parroquials busca afavorir més aquest contactehumà amb les persones vulnerables que superi la fredor d’un despatx. De fa anysla Comunitat de Sant’Egidio parla i tracta els pobres com a amics. Enl’amistat, no hi ha jerarquies, tots estem en pla d’igualtat.
Davant la dada impactant de l’informe FOESSA, segonsla qual el 19,3% de la població de Catalunya està en situació d’exclusiósocial, tenim moltes ocasions properes d’establir aquests fecunds vinclesd’amistat amb persones en risc d’exclusió. Un dels cants de les celebracionsexequials demana que els pobres a qui el finat ha ajudat el rebin agraïts alParadís i que tingui amb Llàtzer el pobre, un repòs etern.
