El 16 de novembre del 1989, ara ha fet trentaanys, a la residència de l’UCA (Universitat Centreamericana) del Salvador, enun context polític convuls de confrontació, hi hagué una massacre: els jesuïtesIgnacio Ellacuría, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes, Amando López, JuanRamón Moreno i Joaquín López, i les serventes de la residència Elba Julia Ramosi la seva filla Celina, de quinze anys (calia que no hi hagués testimonis)foren assassinats per un escamot d’afusellament de l’exèrcit salvadorenc obeintles ordres d’una procedència encara no del tot aclarida. A l’editorial deCatalunya Cristiana d’aquell moment (n. 531, 2 de desembre del 1989) enspreguntàvem: «Els màrtirs, avui i sempre presents en la història de l’Església,ens obliguen a revisar si vivim prou radicalment la contradicció inevitableentre fe en el Crist vivent i els poders d’aquest món. Els nostres germansjesuïtes del Salvador van arribar al fons. I nosaltres…?» Segons explicava eljesuïta P. Pedro Miguel Lamed, la germana del P. Segundo Montes, Catalina, lidigué: «Aquesta matança és un crit.»

El P. Xavier Alegre, que va plorar arran de lamort d’aquests germans seus de congregació, ha declarat al nostre setmanari ambmotiu d’aquest trentè aniversari: «Els màrtirs ens recorden el nucli,l’essencial en Jesús, que és la creu. Precisament perquè estimava denunciava lainjustícia que provocava un mal innecessari i, això, l’Església ho fa poc.Jesús és el primer màrtir cristià, el protomàrtir. Recordem que el van matarles autoritats religioses perquè la manera com encarnava la fe jueva no eral’adequada. Ell va posar l’home per davant de la Llei del dissabte i no a lainversa. Per això, els cristians hauríem de ser molt més crítics amb la lleique no fa bé a l’home.»

El P. Ellacuría era un jesuïta de prestigiintel·lectual i un professor universitari, defensor de la Teologia del’Alliberament. El seu missatge valent de denúncia li havia valgut l’enemistatd’alguns sectors financers i militars que ja l’havien amenaçat. A principis denovembre d’aquell any havia recollit a Barcelona el premi Comín atorgat a laUniversitat que regia i va avançar el seu viatge a San Salvador per tald’intentar fer de mitjancer a favor de la pau i la convivència. Ja no foupossible, però la sang d’ell i dels seus germans, continua clamant a Déu.