El Congrés Internacional sobre «L’aportaciódel papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església» (Barcelona,Ateneu Sant Pacià, 12-14 de novembre) ha estat una experiència eclesial moltenriquidora. Hi han participat dones i homes, cardenals, arquebisbes i bisbes,preveres i religiosos, professors i alumnes de l’Ateneu i públic en general.Els quinze ponents —de diferents continents— s’han atansat a la figura delBisbe de Roma des de diversos angles: evangèlic, teològic, eclesial, de pietatpopular, comunicatiu, des de l’ecologia, la solidaritat, la cultura de la pau,el diàleg ecumènic i interreligiós… La sola possibilitat d’establir diàlegsdins i fora de l’Aula Magna del Seminari i compartir àpats amb els ponents icongressistes, ja ha estat fecunda i sinodal. A les ponències s’ha fet èmfasien el segon postconcili que estem vivint i en la revitalització teològica ipastoral que aquest Pontífex, vingut de l’Amèrica Llatina, ha propiciat. S’haanat dibuixant una Església que no és tant «l’Església de Francesc» com«l’Església de Jesucrist», al segle XXI.

El papa Francesc aporta una teologia en diàlegamb la vida, on el Poble de Déu hi té un lloc central. I on la teologia ésindissociable de la pastoral. Francesc parteix de l’anomenada teologia delpoble, que té els pobres com a primer proïsme, com a mestres i com a llocteològic. Al principi del seu pontificat Francesc digué que havia pogut llegirun llibre del cardenal Walter Kasper (participant a l’encontre), que li haviafet molt de bé, on afirmava que la misericòrdia canvia el món i el fa menysfred i més just. El cardenal Ladaria va parlar d’una Església com a poble depobles, en la qual tots som deixebles missioners. Va recordar que més que laparaula «Concili» el Vaticà II es va autodefinir com a «Sínode» que significa«caminar junts». Va afirmar que en un poble hom pot viure aïlladament i que,per això, a més cal estar en comunió que vol dir viure en relació. L’Esglésiasinodal que Francesc proposa és l’Església de l’escolta on tothom té algunacosa a aprendre i on tots hem d’escoltar l’Esperit Sant.

En la dinàmica del Congrés hi ha hagut unanovetat —també amb esperit sinodal— que ha partit de la Càtedra de TeologiaPastoral Josep Pont i Gol, dirigida per mossèn Dani Palau: que els ponentsdurant els mateixos dies, als vespres, hagin pogut compartir les sevesaportacions amb un públic més extens, a parròquies i comunitats.