El bisbe Sebastià Taltavull ­—avui titular deMallorca i abans auxiliar de Barcelona— fa vuit anys que col·laborasetmanalment i generosa amb Catalunya Cristiana amb una secció setmanal queporta el significatiu títol d’Un nou llindar. Aquest llindar cal entendre’l comel lloc d’atenció als signes d’una nova societat emergent i a una nova vivènciade l’Església que en forma part. D’aquests més de quatre-cents articles jan’han sortit tres volums, el darrer amb el títol Brots de vida, editats perClaret.

Ara, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu deMontserrat ha guardonat merescudament el bisbe Sebastià amb el Primer PremiAbat Marcet al millor llibre religiós per aquest recull d’articles pastorals.Com ha escrit la periodista Miriam Díez, «són 87 reflexions que parteixen de lavida i no de l’alta especulació (…) i un article periodístic episcopal pottenir un efecte molt punyent».

L’acte de reconeixement a l’Ateneu Barcelonèsfou l’ocasió perquè la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga —excel·lentllatinista—, recordés públicament que la cultura catalana té el pòsit clàssic,d’una banda, i el cristianisme, de l’altra; una síntesi que, en cert sentit,intenta fer setmanalment Catalunya Cristiana, des dels seus orígens fa quarantaanys.

El bisbe Sebastià va explicar una anècdota moltapropiada per les festes que s’apropen i que es recull al llibre (p. 127-128).Quan en una ocasió va visitar el Pessebre de la plaça de Sant Jaume, va sentirque uns infants agafats de la mà dels seus pares es preguntaven: «I Jesús, onés?» Una bona pregunta per plantejar-se enmig de la plaça que simbolitza elcentre administratiu i polític de Catalunya i del Cap i Casal, i que fa pensaren el paper que hem de tenir els cristians en l’actual moment social i polític.Molts ens preguntem: «I Jesús, on és?» On són els valors de pau, dereconciliació i de recerca del bé comú que emanen del cristianisme? Allà on hihagi una comunitat orant i compromesa, allí hi ha Jesús.