El papa Francesc, amb data 24 de gener, acaba d’obrir elcamí cap a la beatificació dels religiosos caputxins Benet de Santa Coloma deGramenet, Josep Oriol de Barcelona i Domènec de Riudebitlles.
Fra Benet de Santa Coloma de Gramanet, és el nom de religiósde Josep Domènech i Bonet. Nascut a Santa Coloma de Gramenet el 6 de setembre del 1892, cursà estudis alSeminari Conciliar de Barcelona i sol·licità d’ingressar amb els frarescaputxins. Vestí l’hàbit al convent d’Arenys de Mar el 18 de febrer del 1909 i rebéel presbiterat el 29 de maig del 1915. Destinat al convent d’Igualada, exercíde formador i professor a l’Escola Seràfica. El febrer del 1925 fou destinat aManresa amb el càrrec de vicemestre de novicis i el 1927 fou nomenat mestre denovicis. Entusiasmat amb el moviment de renovació litúrgica, estudià cantgregorià a Montserrat, el 1923 fundà aManresa els «Amics del cant gregorià» i reformà l’església conventual deManresa, que esdevingué un bell exemple de simplicitat franciscana id’elegància litúrgica.
Fou un caputxí modèlic de tarannà ascètic i un exemple devida consagrada. Com a formador sabia exigir, amb fermesa i dolcesa, als seusnovicis el progrés espiritual. Amb motiu de la persecució religiosa el P. Benetes refugià a Casajoana, una masia situada a la veïna població de Rocafort iVilomara, on sojornà fins que, arran d’unes delacions, el 6 d’agost fouidentificat i detingut per uns milicians que l’escarniren i el torturaren. Finalmentfou assassinat in odium fidei el 7 d’agost del 1936, al Pla de Cal Gravat,situat entre el quilòmetre 2 i 3 de la carretera de Manresa al Pont deVilomara. El P. Benet acceptà la mort amb heroica resignació.
Fra Domènec de Riudebitlles és el nom de religiós de JoanRomeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles l’11 de desembre del 1882.L’any 1897 ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona i rebé el presbiterat el25 de maig del 1907. Nomenat capellà de l’Hospital i Casa de Caritat de SantLlàtzer de Terrassa, mogut per uns forts ideals missioners, i comptant amb l’autoritzaciódel cardenal Casañas, sol·licità l’ingrés als caputxins. Començà el noviciat alconvent d’Arenys el 3 d’octubre del 1908. Després de la professió solemne (4 octubre1912), fou destinat al convent de Tarragona, on romangué quatre anys dedicat ala predicació i al confessionari. L’any 1917 fou enviat a l’Amèrica Central on,durant 17 anys, treballà pastoralment a Cartago (Costa Rica) i Managua(Nicaragua). Després d’un apostolat molt intens, el 1930 retornà a Catalunyaforça malalt. Visqué la darrera etapa de la vida al convent de Manresa, agraciatamb una fama de religiós bo i exemplar, observant i molt sacrificat. En esclatar larevolta fou identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d’uns parents, onhavia estat acollit, i confessant la condició religiosa fou assassinat el 27 dejuliol del 1936 a l’Era del Xivit, al costat de la carretera del Pont deVilomara. El seu cadàver fou recollit per la Creu Roja i sebollit l’endemà enuna fossa comuna del cementiri municipal de Manresa.
Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de JaumeBarjau Martí. Nasqué a Barcelona el 25 de juliol del 1891. Era fill de l’hebraistade la Universitat de Barcelona Dr. Francesc Barjau. Desenvolupà la sevainfantesa a Sevilla, on el Dr. Barjau era catedràtic d’Àrab i Hebreu. Quanretornà a Barcelona, junt amb el seu germà Francesc ingressaren al SeminariConciliar, però fascinat per la figura de sant Francesc d’Assís, Jaume Barjau sol·licitàl’ingrés als caputxins. Començà el noviciat al convent d’Arenys el 21 d’octubredel 1906 i una volta rebuda l’ordenació sacerdotal (29 maig 1915) es dedicà ala predicació, atenció al confessionari, direcció espiritual i, també, a larecerca històrica. Preparà l’edició del Chorale Psalterium, obra monumental querebé els elogis del papa Pius XI, estampat l’any 1932 a Manresa per a ús detotes les cases de l’Orde.
El pare Oriol de Barcelona, junt amb el reverend Pere Vintró,foren els primers a morir assassinats a Manresa per la seva condició religiosael 24 de juliol del 1936. El P. Oriol havia trobat refugi en una casa veïna alconvent i celebrava clandestinament la Santa Missa i també visitava i administravaels sagraments a religiosos i religioses ocults. En una d’aquestes perilloses sortidesfou descobert i detingut. Després de manifestar-se religiós, fou insultat iassotat mentre perdonava els botxins i recitava el Te Deum. Finalment, alcapvespre del 24 de juliol del 1936 fou assassinat junt amb Mn. Vintró al camírural del Pouet de Bufalvent, als afores de Manresa.
El P. Oriol inaugurà la llista dels màrtirs caputxins inodium Ecclesiae. El procés de beatificació d’aquests tres religiosos començà ala diòcesi de Vic el 18 d’abril del 1955, fou tramès a Roma l’any 1962 i fouprosseguit i completat entre 1997-2005. El 24 de gener del 2020 el papaFrancesc aprovava la seva beatificació.
En el mateix decret, el papa Francesc ha aprovat labeatificació del català Josep Maria Gran, Missioner del Sagrat Cor, assassinatpels militars el 1980 a Guatemala. Alhora, inclou el reconeixement de lesvirtuts heroiques de Joaquim Masmitjà, fundador de la Congregació de lesMissioneres del Cor de Maria.
