«Senyor, quan us vam veure malalt o a la presói no vam fer res per vós?» (Mt 25,31-46) pregunten retòricament aquells que hanestat allunyats enèrgicament pel Jutge Suprem en el Judici de les Nacions. Eltext evangèlic, en la seva formulació, uneix dues situacions límit on es posaen relleu la vulnerabilitat humana: la malaltia i la reclusió que, forçasovint, a la pràctica, van unides. I dues obres de misericòrdia: visitar elsmalalts i els presos. Amb realisme el Senyor no diu: «Estava malalt i em vau guarir»ni «estava pres i em vau alliberar», simplement parla de «visitar» perquè unavisita a un reclús sol ser motiu de consol i d’alliberament interior.
En el Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana, tractem dels polèmics CIE, els Centres d’Internament per aEstrangers, uns establiments públics de caràcter no penitenciari, gestionatspel Ministeri de l’Interior, custodiats i organitzats per la Direcció Generalde la Policia que tenen per finalitat ser el lloc físic on complir la mesuracautelar de l’internament previ a l’expulsió de l’intern. I per tant, a lapràctica, llocs de privació de la llibertat exterior amb una atenció mèdica nosempre eficient, a persones que també pateixen o poden patir malalties físiquesi mentals.
Per pal·liar el seu dolor i acompanyar elsinterns, algunes ONG són autoritzades pel jutge de control a accedir al’interior dels CIE. És el cas de la Fundació Migra Studium, que compta amb ungrup de voluntaris que visiten gairebé a diari el CIE de Barcelona. Durant el2019 van acompanyar més de 180 interns i van fer-los un total de més de 600visites individuals. Una voluntària explica: «La nostra simple presència allíels fa sentir menys sols i incompresos. D’una banda, intentem agilitzar elstràmits amb els advocats, les peticions a Creu Roja o al mateix centre. Però abanda de tot això, els donem una estoneta de caliu humà, de poder parlar perexplicar la seva situació, poder desfogar-se, ser escoltats sense sentir-sejutjats. Alguns interns se senten avergonyits d’estar aquí i no ho volen dir ala família.»
Certament no està a l’abast de tothom visitar aquestsgermans nostres temporalment reclusos que sovint han arribat en pasteres, peraixò la Fundació Migra Studium ha organitzat ja sis edicions de Vetlla depregària davant del CIE de Barcelona i ha aconseguit sumar 46 entitatsadherides, la majoria de l’entorn eclesial i també d’entitats que treballen perla defensa dels drets i la sensibilització de la societat. I és a l’abast detots tenir un lloc en la pregària per a aquells nouvinguts —en la seva majoriamarroquins i algerians— que sovint fugen desesperadament de la misèria i estroben amb les portes tancades. I és que no podem oblidar una altra obra demisericòrdia: «Era foraster i em vau acollir», una obra en la pràctica, difícild’acomplir bé: tot un repte.
