En l’entrevista que Jordi Évole li va fer al Papa l’any passat, a una de les preguntes sobre la reforma que està impulsant a la Cúria romana i a l’Església, Francesc va respondre-hi d’una manera sorprenent. El Papa va dir que ell impulsa processos. I que els processos sostenen els canvis empresos. Quanta saviesa hi ha en les seves paraules! Tot i que no ho va glossar gaire, va quedar clar que els canvis puntuals, o fruit d’exhortacions pietoses, no duren. La sinodalitat quotidiana que el Papa somia és difícil d’implantar en oficines amb les estructures, procediments, organigrames i eines tecnològiques que estan dissenyades per al treball aïllat d’oficines especialitzades. No hi ha espais, temps i possibilitadors del coneixement mutu ni iniciatives conjuntes. Els processos institucionals són aliens a la col·laboració!

En la societat-xarxa s’ha posat de moda la col·laboració, però fer-la possible requereix canviar justament aquests i altres processos que la impedeixen. Cal refer-los.

La cultura de les institucions (els valors viscuts de facto pels seus equips de treball) és resultat dels processos institucionals, no de les paraules belles enganxades a les parets.

Aquestes belles paraules han de concretar-se en els organigrames, reglaments, temps, espais i tecnologia. Amb aquests processos refets, el quefer diari serà més col·laboratiu i acabarà canviant la cultura. Gràcies, Sant Pare.