En pocs dies l’escola concertada ha estat capaç derecollir 122.206 al·legacions al projecte de decret de la programació del’oferta educativa i del procediment d’admissió que impulsa el Departament d’Educacióde la Generalitat de Catalunya. Bona mostra del malestar causat per unainiciativa que es veu com un nou intent de fer residual l’escola concertada.D’altra banda, la integració de centres concertats a la xarxa pública, com haestat el cas recent del Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona, també es veu comun empobriment de l’actual model educatiu. De tot plegat, en parlem amb MiquelMateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Històricament, l’administració no ha volgut afrontar la gratuïtatplena de l’ensenyament a l’escola concertada. D’aquella pols venen aquestsfangs?

Històricament, hem arrossegat una situació estructural com ésla manca de la cobertura que hauria de garantir la gratuïtat de la plaçaescolar. Les administracions ho han reconegut explícitament, però no hoafronten. Arreglant l’infrafinançament de l’escola concertada, s’arreglarien el99,9% dels problemes.

La crisi demogràfica genera una competició entre escoles?

Si no tens alumnes, no tens concert. Si no tens concert, esposa en entredit la viabilitat de l’escola. És un cercle viciós. El problemad’ara és que no hi ha prou alumnat. Això fa augmentar la situació de crisi iendureix les posicions maximalistes. En aquest sentit, sí que pot haver-hi undiscurs de competitivitat.

Quantes unitats de P3 s’han tancat el darrer curs?

Entre el curs anterior i l’actual, s’han perdut unes 15-20unitats de P3 de l’escola concertada per manca de matrícula.

És veritat que a la ciutat de Barcelona hi ha més demanda depública que de concertada?

No. Segons les estadístiques oficials, tenim més alumnesmatriculats a la concertada que a la pública. En l’etapa d’Educació Infantil hiha 19.067 alumnes del sector públic per 20.125 del sector privat, el curs2019-2020. En termes generals, la concertada a Barcelona suposa el 60% del’alumnat.

El Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona és el primercentre concertat amb alumnes que s’integra al sistema públic. Quina valoracióen feu?

Estem entristits perquè potser es podrien haver fet lescoses d’una altra manera. Aquest procés hauria de fer-nos pensar que s’ha detutelar bé i que es poden buscar alternatives on potser no arriben lestitularitats. Davant la inviabilitat d’un centre, l’escola cristiana és capaç d’establiruna xarxa de solidaritat. Abans de posar-se en mans d’una negociació ambl’administració, podem trobar una altra solució.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir que vint centresmés reunien els requisits establerts. En tenen constància?

Nosaltres no tenim coneixement d’aquestes vint escoles. Tampocno sabem si són totes escoles concertades o escoles públiques municipals. Ensconsta que algunes escoles d’educació especial, que estaven en un règim demancomunitat de municipis, ara volen passar a titularitat pública delDepartament d’Educació. El problema és que no tenim informació suficient, cosaque ens fa pensar que o bé es fa de manera molt secreta, o certament no sóntantes com diuen.

Quines alternatives té un centre que veu en perill laviabilitat?

L’any 2010 es va constituir la Fundació Narcís Jubany amb laparticipació de la Fundació Escola Cristiana i la Unió de Religiosos deCatalunya per donar continuïtat a escoles cristianes que per raons de manca derelleu no poden continuar amb la gestió. Per tant, la fundació té com a missióprendre aquesta gestió, mantenint l’ideari propi d’escola cristiana. Actualmenttenim dues escoles i n’hi ha dues més en procés. Una altra opció és que altresordes o congregacions religioses assumeixin determinades titularitats amb elsacords corresponents. Són mecanismes que permeten afrontar aquests nous reptes.

Li sap greu que el conseller vegi com un triomf el que alfinal no és sinó una uniformització del model educatiu?

Sí, perquè t’adones que al darrere de salvar una escola, queestà molt bé, hi ha una qüestió ideològica. Això es traspua, es deixa entreveure.És el camí per anar suprimint la pluralitat i la diversitat tan característiquesd’una societat democràtica i que, malauradament, sembla que a algú el destorba.El procés d’integració a la xarxa d’escoles de la Generalitat pot ser l’intentde llençar l’ham i veure quantes s’hi afegeixen. Això empobreix el modeleducatiu de Catalunya.

S’han recollit i lliurat al Departament d’Educació més de100.000 al·legacions al projecte de decret de la programació de l’oferta educativai del procediment d’admissió. Què n’esperen?

La resposta ha estat extraordinària i reflecteix lainquietud d’un col·lectiu molt gran de persones que veuen que les coses nos’estan fent bé, perquè s’està vulnerant un dret fonamental de l’educació comés l’elecció de centre. S’han presentat un total de 122.206 al·legacions davantdel Departament d’Educació. També ens consta que n’hi ha 20.000 més que lesmateixes institucions educatives han portat directament al registre. Això ha defer reflexionar el Departament d’Educació i el Govern de la Generalitat sobre quines són les mesures que vol tirar endavant. Entenem que cal seure a negociari parlar de la conveniència, la urgència, l’oportunitat i el contingut deldecret. Estem a l’expectativa que ens diguin alguna cosa. D’altra banda, ensconsta que alguns grups parlamentaris s’han bellugat i han fet notes públiquesen contra del decret. Entre tots hem de ser capaços d’encarrilar aquestmoviment de protesta.

El conseller addueix que vostès estaven d’acord amb elcontingut del decret quan van signar el Pacte contra la Segregació Escolar aCatalunya.

No és cert que estiguem d’acord amb el contingut del decret,perquè no n’hem parlat. No podem estar d’acord amb un text que no hem negociat.És cert que nosaltres som signants del Pacte contra la Segregació Escolar aCatalunya, en què es fan un seguit de suggeriments per millorar el procés depreinscripció i matrícula, buscant l’escolarització equilibrada dels alumnesamb Necessitats Educatives Específiques (NEI). Des del primer moment hi hemestat d’acord. El que passa és que hi ha moltes diferències entre el que diul’acord i el que diu el decret.

Quins són els punts que més els preocupen del decret?

Un dels principals és la programació prèvia a l’oferta. Eldecret diu que abans que es faci l’oferta, és a dir, que es publiquin lesunitats que hi haurà a cada municipi a disposició de les família, ja s’haurà d’haverdecidit quines seran. Ho decideix el Departament d’Educació a proposta dels municipis.Tenim molta prevenció que en determinats municipis no es faci de manera tècnicasinó amb un clar component polític. Tenim experiències anteriors en què haestat així. Un altre punt molt preocupant és que no hi ha ni una sola mesuraeconòmica de compensació. L’escolarització dels alumnes amb NEI, sumada a l’infrafinançamentestructural, augmentarà el dèficit.

La crisi demogràfica i ideològica està arraconant l’escolaconcertada?

En lloc de ser capaços d’abordar i d’afrontar conjuntamentel repte demogràfic, s’estan creant instruments que ideològicament responen aun objectiu molt concret: fer residual l’escola concertada. La doble crisieconòmica i demogràfica, sumada a altres factors, ha fet aflorar el fet que quiha de gestionar aquest repte té una ideologia molt marcada, malgrat el que diguii expliqui. Des del Departament d’Educació ja ens poden dir que estan a favor del’escola concertada, però el fet és que costa de creure-ho tenint en compte el quevan fent i el que pretenen fer.