La catedral de Barcelona és una de les gransbasíliques medievals de Catalunya. Tanmateix, la seva part més visible, lafaçana principal, no es va construir a l’edat mitjana, sinó molt més tard, altombant dels segles XIX i XX. Qui la va dissenyar? Quins arquitectes iescultors hi van treballar? Com es va finançar una obra d’aquestes dimensions?

Les respostes a aquestes preguntes es podentrobar a l’exposició «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històriessingulars al voltant de l’escultura», que es pot visitar fins al 12 d’abril alMuseu Diocesà. Organitzada per la catedral i el mateix Museu, la mostra estàcomissariada per les historiadores de l’art Cristina Rodríguez i Natàlia Esquinas,de la Universitat de Barcelona. La inauguració va tenir lloc el dimarts 18 defebrer amb la presència de Mn. Robert Baró, canonge de la catedral; Mn.Felip-Juli Rodríguez, rector del Seminari Conciliar; Joan Elies, rector de laUniversitat de Barcelona, i les dues comissàries.

L’exposició repassa la gestació del projecte apartir del 1860 gràcies al mecenes Manuel Girona, el començament de les obresel 1887 i la finalització el 1913. Els visitants hi descobriran que la façananeogòtica, projecte del mateix Girona amb aportacions de l’arquitecte JoanMartorell, s’inspira en un disseny gòtic del 1408 obra d’un arquitecte del nordde França. Com diu el mateix títol, però, l’atenció se centra en AgapitVallmitjana (1832 – 1905), encarregat d’esculpir la majoria d’imatges de santsde la façana, especialment el Crist del mainell i tot els apòstols que l’envolten.L’escultor va aconseguir dotar les seves figures de la dolçor pròpia del gòticdel segle XV, sense renunciar als avenços tècnics del segle XIX. Ell i el seugermà Venanci van inaugurar l’escultura modernista a Catalunya, que després vanseguir noms tan notables com ara Josep Llimona.