El papa Francesc es va reunir el 23 de febrer amb els bisbes del Mediterrani a la basílica de Sant Nicolau de Bari, amb motiu de la trobada Mediterrani, frontera de pau. El Pontífex els va animar a continuar anunciant l’Evangeli, actualitzant-lo a les situacions que viuen els diferents països que comparteixen el mar Mediterrani. També va fer una crida a un compromís més gran pel bé comú i a esforçar-se a potenciar dinàmiques que permetin arribar a la pau.

Francesc va destacar que el Mediterrani és “el mar del mestissatge, culturalment sempre obert a la trobada, al diàleg i a la inculturació mútua”. En aquest sentit, va subratllar la història comuna que s’ha anat construint al llarg del temps pels pobles de la Mediterrània.

El Papa va assegurar que “en aquest epicentre de profundes línies de ruptura i de conflictes econòmics, religiosos, confessionals i polítics, som cridats a oferir el nostre testimoni d’unitat i pau”.

El Pontífex va insistir als bisbes que “l’anunci de l’Evangeli no es pot separar del compromís pel bé comú i ens empeny a actuar com a constructors perseverants de la pau”.

Fent referència als diferents focus d’inestabilitat, el Papa va afirmar que la guerra és “contrària a la raó perquè és irracional destruir cases, ponts, fàbriques, hospitals, matar persones i aniquilar recursos en comptes de construir relacions humanes i econòmiques”.

Per construir la pau, va dir el Bisbe de Roma, s’ha de fer sobre la justícia, una justícia que “es veu obstaculitzada, a més, per la cultura del descartament”. I es va fer aquesta pregunta: “Perquè serveix una societat que sempre aconsegueix nous resultats tecnològics, però que es torna menys solidària amb qui passa necessitat?”

Francesc va denunciar la retòrica del “xoc de civilitzacions”, perquè “no contribueix a construir la pau”. I va demanar: “No acceptem mai que qui busca l’esperança creuant el mar mori sense rebre ajuda o que qui vingui de lluny sigui víctima d’explotació sexual, sigui explotat o reclutat per les màfies.” I va subratllar la necessitat d’una “teologia de l’acollida i del diàleg que reinterpreti i torni a proposar l’ensenyament bíblic”.