André Malraux, novel·lista francès que patí una vida tràgica, afirmava de manera general: «El segle XXI o serà místic o no serà.» Per la seva banda, el teòleg alemany Karl Rahner, des de l’òptica específicament cristiana, suggeria el mateix pensament: «L’home religiós de demà serà un místic, una persona que ha experimentat alguna cosa, o no podrà seguir essent cristià. El cristià de demà serà místic o no serà cristià.» Passats ja dos decennis d’aquest segle XXI, aquesta afirmació esperançadora té una constatació evident: avui, arreu s’intensifiquen les mostres d’interiorització, devoció, d’adoració, de conreu del silenci. Els agnòstics o els ateus tenen una vida interior, fins i tot alguns parlen d’una espiritualitat sense Déu. Ara, caldria estudiar ben bé què entenien els pensadors esmentats al principi per «mística» i «místic», uns termes que, en el llenguatge contemporani se solen associar erròniament a persones selectes, o potser desarrelades de la vida ordinària. Segons la mare Cristina Kaufmann, carmelita i mestra d’espiritualitat, la mística és sovint «no sentir» «no experimentar». I santa Teresa de Calcuta va veure interrompudes, dolorosament, les seves experiències místiques fins al final dels seus dies. L’historiador de l’espiritualitat Melquíades Andrés sostenia que el místic és senzillament «el cristià madur».
Els cristians tenim dos punts de referència fonamentals: l’Evangeli i la vida comunitària. Per tant, la qualitat de l’experiència interior, de la mística cristiana, es constata per la fidelitat al missatge de Jesucrist, per les obres de misericòrdia i per la inserció personal en la vida comunitària. Jesús deia: «Pels seus fruits els coneixereu.» La interiorització és molt més autèntica com més irradia i més es tradueix en un estil de vida abnegat i joiós. El cristià per ser-ho veritablement ha de trobar un acompanyament i un àmbit comunitari on expressar i alimentar la seva fe. I el no cristià també ha de veure com la seva experiència interior es tradueix en compromís solidari.
En el Primer Pla d’aquest número presentem tres mètodes per cultivar la interioritat des de l’òptica cristiana: els Exercicis espirituals ignasians, els Cursets de Cristiandat i els Tallers d’Oració i Vida. Tots tres ofereixen mètode per descobrir Aquell que és la Font de Vida. Però ho fan des de l’acompanyament i el realisme.
Fa uns mesos, un subscriptor de Catalunya Cristiana em va suggerir: davant l’actual panorama social, cultural i polític, per què no feu una secció que es tituli «Bastir ponts»? La iniciem aquesta setmana a les pàgines 20-21, ara que el qui la va suggerir, el meu pare, Jaume Aymar Monton (Barcelona, 18/04/1929-15/02/2020), acaba de morir. Que ell, que ens ha precedit en el senyal de la fe, ens ajudi a bastir ponts. JAR
