Davant la gravetat de la pandèmia del coronavirus, encara hi ha qui es demana sobre la repercussió que un petit gest pot tenir davant d’un problema de dimensions universals, com si la petitesa de la bona voluntat tingués molt poc a fer respecte d’un enemic que, a més d’invisible, ha sembrat el desconcert, la desolació i la mort. El dubte hi és, però hi som nosaltres per sembrar la confiança i solidaritat. Hi som per ajuntar forces i bona voluntat, per prendre decisions valentes encara que tinguin una vessant de risc, hi som per respondre amb més humanitat a un problema que és global. L’oceà es fa de petites gotes i totes són necessàries. Tinguem-ho present.
Des que es va dir «queda’t a casa», els esquemes quotidians van canviar de rumb. L’eslògan demanava a l’instant la col·laboració eficaç per solucionar un problema col·lectiu. Evitar el contagi era el primer gest, una actitud preventiva que resulta necessària sense claudicació. La resposta correspon a la magnitud del repte i aquesta espècie de desert imposat que ens toca viure s’ha convertit en una infinitat de mostres de generositat i de servei envers els altres, sobretot els més febles. És el desert quaresmal que enguany estam vivint i que —com veiem— ens ajuda a entrar més dins el propi interior i començar a veure-ho tot amb uns altres ulls, la vida familiar, la relació virtual amb les amistats, la percepció dels esdeveniments, l’ús del temps, l’amplària que pren l’instint creatiu i les pròpies habilitats, el retorn pausat a la lectura, al silenci, també la intensificació de la pregària.
Molts ja ho diuen, tot això ens està ajudant a refer actituds que esdevinguin una nova forma de pensar, de mirar, d’observar, de reaccionar, d’actuar, un gest de conversió. Una mirada nova, sens dubte, que es fixa més en l’essencial i oblida tot allò que ens fa perdre el temps, com el pes d’una vida estressada o el poc valor que donam a la salut i als valors de l’esperit. Per a nosaltres, la mirada té que veure amb l’adhesió al Jesús de l’Evangeli, on hi podem trobar la resposta global als reptes que ens afecten a tots i demanen una resposta generosa. Els cristians, com tantes persones de bona voluntat amb qui compartim uns mateixos anhels, no podrem abaixar mai la guàrdia per respondre amb valentia a tot allò que se’ns presenta. Jesús va dir «vetlleu!», «amb la mà a l’arada, no mireu enrere!», «aneu, jo soc amb vosaltres cada dia!». Per seguir fent front a aquest repte global, tenim qui ens acompanya i, cridant-nos a respondre confiant, ens diu «no tingueu por!». Fem-li cas!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
