El confinament obligat a causa de epidèmia del coronavirus ha creat una situació nova en molts aspectes, i ha portat canvis notables en la vida quotidiana de moltes persones arreu del món. També ha provocat novetats significatives en la vida cristiana. Una de les conseqüències més evidents en aquest sentit ha estat el tancament de les esglésies i la impossibilitat de participar en els sagraments o en celebracions tan importants com les de Setmana Santa. Molts cristians ho han rebut amb sofriment i fins i tot amb incomprensió. Som conscients de la importància de l’eucaristia i dels altres sagraments, i estem acostumats a viure’ls com un element habitual per alimentar i expressar la fe.

Aquesta experiència excepcional i tan inesperada pot ser una bona ocasió per anar a fons en la nostra fe. Ara es tracta de saber viure com a creients amb la mateixa intensitat de sempre en una situació diferent, en la qual no comptem amb els instruments que habitualment ens hi ajuden. És l’ocasió de comprovar i de consolidar la fortalesa de la pròpia fe. La relació amb Déu es pot mantenir plenament en qualsevol situació, per difícil i estranya que sigui. Així ho han fet tants cristians al llarg de la història quan, per raons diverses, no podien accedir als sagraments o no podien disposar del suport de la comunitat cristiana. Ara més que mai podem prendre consciència de la proximitat real de Déu a cadascú de nosaltres.

En la situació actual ens pot il·luminar la reflexió de Teresa de l’Infant Jesús, santa Teresina, pocs mesos abans de morir: «Si un matí em trobeu morta, no us entristiu; serà senzillament que el Papà, el bon Déu, m’ha vingut a buscar. Certament que és una gràcia gran rebre els sagraments; però quan el bon Déu no permet que sigui així, també està bé… tot és gràcia» (Quadern groc 5.6.4). Sí, tot és gràcia si ho sabem viure amb actitud de fe i esperança, mentre esperem de poder retornar aviat a la vida de les nostres comunitats cristianes.