Ho estem vivint cada dia, cadascú des de la seva situació, amb més o menys iniciativa, però sobretot amb molta paciència. És l’exercici d’una Quaresma no prevista, un seguit de penitències no pensades, el caminar d’un poble que no és pel carrer i que ha d’omplir les hores amb activitats que potser no havia imaginat mai. Tanmateix, tot té bo i clovella, una visió positiva i una altra que presenta les seves ambigüitats i contrarietats. El mitjà de comunicació més utilitzat és on line, un sistema que ajuda a seguir treballant i estudiant, que afavoreix les compres i els contactes laborals i comercials imprescindibles. En qualsevol cas, estar confinats a casa ens està generant noves actituds que cal assumir, i aportant noves oportunitats a tenir molt en compte.
Fins quan aquest confinament a casa? És la pregunta més formulada i que no obté resposta definitiva, més encara, aquesta s’ha anat allargant per mor de l’augment del contagi. Molts em demanen com ho porto jo, que suporto el mateix confinament. Són dies d’estar encara més disposats a atendre en qualsevol moment la gent, sigui per telèfon o whatsapp, sigui presencial i adoptant totes les mesures necessàries per evitar el contagi. També hem vist que, a causa de la irresponsabilitat, molts cometen imprudències i no tenen en compte les severes cauteles que se’ns han imposat per tal d’evitar que el mal sigui major. Des de casa i comptant amb mitjans adients, la primera cosa que se’m ve a la ment és el reconeixement de totes les mostres de solidaritat que es tradueixen en gestos personals i comunitaris que, més enllà de la responsabilitat professional, ofereixen un plus de generositat i d’accions humanitàries que posen en evidència la qualitat humana i el gruix del compromís social de molts que cerca el bé dels altres molt per damunt del propi.
Des de casa es pot fer molt i, de fet, es fa molt. Quants testimonis ens han arribat al cor de part de famílies, de persones grans, de joves i fins i tot d’infants! No està faltant la comunicació que ens apropa, que ajuda a animar i a detectar tot allò de positiu que hi ha a l’interior de cadascú. L’eslògan «queda’t a casa» ens ha mostrat la necessitat de viure un mateix objectiu, junts amb la necessitat de sotmetre’ns a l’esforç comunitari que ha d’evitar el contagi i ser el primer mur de contenció. Vull destacar el paper decisiu dels mitjans de comunicació social. Això sí que fa bé i, quan és així, romp l’enverinament que provoquen la mentida i les falses notícies. Un elogi i agraïment, doncs, a tots els qui treballen perquè aparegui sempre la veritat. Qui sap si alguna cosa està canviant per a bé en la nostra societat gràcies a aquest temps de confinament? Déu faci que sigui així i tots hi col·laborem.
