Una vida terrenal llarga i plena, la de l’escultor Josep Ricart i Maimir (Taradell, 1925), ha finalitzat la matinada del 29 de març passat a 94 anys a Barcelona. «Ha estat una mort natural, en un temps marcat per la crisi sanitària del coronavirus i el seu distanciament social», ha destacat la família. L’escultor taradellenc deixa més de vint obres al seu poble natal i obra civil a diverses localitats catalanes. A més de diverses imatges religioses escampades per parròquies de Catalunya, entre les quals hi ha el Sant Crist de la Seu d’Urgell de terra cota (2001/02), passat a bronze entre el 2005 i el 2006, així com el Crist crucificat de la dotzena estació del viacrucis de Montserrat (2009).
Ricart treballava i experimentava al seu taller de Poblenou amb tot tipus de materials (fang, terracota, fusta, bronze). Va veure reconegut el seu treball amb guardons com el primer premi a l’Art Religiós amb la Faç de Crist (1962), el Josep Llimona d’escultura (1969), a més d’obtenir distincions com la medalla del Cercle Artístic de Sant Lluc (2002).
Les temàtiques preferents que ha abordat Ricart han estat les mans (per la seva bellesa i simbolisme), la pau, el diàleg i la justícia, fruit de la seva inquietud per les qüestions ètiques, morals i socials que el portaven a interrogar-se sobre el comportament humà. L’obra de l’escultor —que es descrivia a si mateix com «artista social del poble»— recull la seva força expressiva, sense vincular-se a cap escola o estil determinat, i és figurativa-expressionista, amb simbolisme, adreçada als seus contemporanis. L’obra de temàtica religiosa està pensada fora dels cànons litúrgics i esdevé motiu d’interpretació sobre l’aspecte més combatiu i social de la fe.
Obres destacades
Entre les obres destacades de Ricart Maimir a Barcelona trobem: El grup d’escultures de la Cooperativa de Vivendes Montseny (1967), en el carrer Pont del Treball, que inclou: Matrimoni, Cooperació i Quatre cunyes, a la Cooperativa de Tramvies (1968), C/ Bermejo amb Rambla Prim, el monument al Doctor Trueta (1978), Rambla del Poblenou al mossèn Pere Relats (1979), Rambla del Poblenou amb Doctor Trueta, el monument a l’Estatut de Catalunya de 1979, Parlament de Catalunya, així com les plaques a monuments al Doctor Martí i Julià (1978), a la Plaça de la Reina María Cristina i a Josep Maria Folch i Torres (1985), a la plaça homònima, també és de destacar les escultures dels Premis Sant Martí del esmentat Districte de l’Ajuntament de Barcelona.
Fora de Taradell són de destacar obres com el grup d’escultures de la Cooperativa Montseny (Barcelona), el monument a l’Home del Mar (Torrevieja), els monuments de la Sardana a Granollers i a Tona, el monument al Doctor Trueta i el dedicat a Pere Relats a la Rambla del Poble Nou de Barcelona, el de l’Estatut de Catalunya ubicat a l’entrada del Parador de Turisme de Les Masies de Roda (1982). La obra de Ricart també es troba a Estats Units, Filipines, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Mèxic, Polònia i Veneçuela.
