Els serveis que ofereix Arrels Sant Ignasi, pertanyent a la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social del bisbat de Lleida, no han deixat de funcionar durant el confinament pel fet de ser una activitat essencial d’atenció a persones vulnerables. No únicament això, sinó que alguns programes, com el servei d’aliments, han augmentat. “L’any passat vam atendre en tots els programes un total de 1.677 persones de les quals 978 eren persones sense llar, caldrà veure com acaba l’any 2020″, manifesta Òscar Costa, sotsdirector d’Arrels Sant Ignasi.
Les persones que viuen al carrer, quines dificultats afegides tenen en aquest temps de pandèmia?
En general, a les persones que es troben en situació de viure al carrer els continua faltant informació de la pandèmia o de vegades la tenen errònia. Són persones amb problemàtiques de salut i amb més risc de contagi, tenint en compte que no disposen permanentment d’un lloc digne on confinar-se i que algunes no volen utilitzar l’espai d’emergència creat des de l’Ajuntament o altres recursos. En aquests temps que vivim actualment, l’aïllament és encara més accentuat per als nostres usuaris, ja que no es troben ningú o poca gent pel carrer i, per tant, tenen menys possibilitats d’obtenir recursos per subsistir i interactuen encara amb menys persones i companys/es. Molts cops s’han d’amagar per no rebre una multa, ja que no poden estar al carrer en confinament. A banda, les persones que pateixen addiccions presenten més angoixa, ja que s’ha vist afectat el seu consum a la baixa i la seva xarxa de contactes. De cop, han passat de ser persones invisibles per a la societat a ser massa visibles pels carrers deserts de la ciutat.
Com compagineu confinament amb atenció directa a primera línia?
Arrels Sant Ignasi ha volgut mantenir la seva activitat en la mesura del possible i sempre respectant les mesures preventives i de seguretat imposades per les autoritats competents. Tots els serveis han estat adaptats aplicant mesures de seguretat per a la salut dels nostres usuaris, així com de les persones remunerades i del voluntariat. Mantenim l’equilibri entre seguretat i atenció. Algun servei com l’espai de consum d’Inhalació assistida al nostre servei de Reducció de Danys (Espai que s’adreça a persones consumidores de drogues amb l’objectiu de reduir al màxim els problemes per a la salut física i psicosocial d’aquestes persones) l’hem hagut de tancar per l’alt risc de contagi. També hem cancel·lat els tallers grupals. Hem canviat la funció de la sala d’estar (calor / cafè) del nostre centre de dia, per ser ara la sala d’espera per a les dutxes, rober, bugaderia, consigna… ja que tots els serveis bàsics d’higiene els hem incrementat per a les persones sense llar que acompanyem.
Hem enviat a casa a tot el voluntariat major de 65 anys, però ha sorgit tot un nou voluntariat universitari vinculat a la parròquia de Sant Ignasi, comunitat amb la qual tenim una estreta relació, per substituir-los en els serveis més bàsics del centre de dia, així com en el repartiment d’aliments.
En resum, continua l’acompanyament de les persones per telèfon, WhatsApp i videoconferència deixant els espais de trobada presencials al mínim i setmanalment només per gestionar temes econòmics o medicació per a alguna persona en concret. La comunitat terapèutica es manté confinada i els seus educadors fan torns d’un dia per reduir les probabilitats de contagi entre ells. A més de poder garantir els serveis d’alimentació (distribució, berenars i esmorzars) accentuant sempre les mesures higièniques per prevenir el contagi del coronavirus i ara oferirem al nostre voluntariat un paquet de recursos (articles, llibres, vídeos, cançons, etc.) sobre temes relacionats amb la nostra missió per amenitzar el seu confinament i dotar-los de recursos amb esperit crític i constructiu.
Un cop superada la crisi, quin pla de xoc social caldrà dur a terme?
Davant el nou escenari, que no tornarà a ser el mateix, haurem de veure com afrontem l’atenció de les persones que emergiran arran de la situació econòmica que deixarà la pandèmia. Ara mateix ja estem detectant un augment en les demandes al servei de distribució d’aliments. Davant aquest i altres reptes que se’ns plantegen com a societat, preveiem que caldrà retornar les responsabilitats a qui pertoca, en aquest cas a l’Administració, per donar resposta a les persones que es trobaven en situació de risc de pobresa i que amb aquesta crisi han passat a formar part de les persones que necessiten del servei d’aliments o d’altres. D’altra banda a algunes de les persones els caldrà un reforç en l’acompanyament, ja que en aquestes setmanes els haurà resultat complicat mantenir certa estabilitat emocional, cognitiva… També caldrà veure com gestionem l’acompanyament burocràtic (visites mèdiques cancel·lades, documentació, etc.) que ara s’ha aturat i que després del confinament provablement estarà col·lapsat. Entenem que l’Administració pública ens dotarà de recursos que ens permetin seguir ajudant els més vulnerables amb la mateixa qualitat.
