Avui són els únics visibles

Eren invisibles i ara són els únics que omplen de bon matí, cada dia, el carrer de Santa Anna. Un carrer turístic i comercial pel qual transitava un munt de gent de tota mena que, sovint, ignorava moltes persones, com aquella parella que, ella recolzada a les espatlles del seu amic, seien a terra tot esperant una moneda al got que havien col·locat a terra. La gent passava i eren pocs els que els veien. Almenys, no els miraven. S’havien convertit en uns invisibles. Jo els recordo d’una manera molt especial perquè em cridaven l’atenció. La seva postura em recordava un quadre molt conegut: El bes, de Gustav Klimt. Vam acabar fent-nos amics i em van explicar la seva història, després de trobar-los a faltar durant molts dies. Ella estava molt malalta. Havien estat a l’hospital.


Com aquesta parella, he conegut i tractat molts d’aquests invisibles. Ara, des del meu mòbil ?la manera que tinc de comunicar-me cada dia amb l’Hospital de Campanya de Santa Anna? veig una llarguíssima cua que arriba més enllà del Portal de l’Àngel, en silenci i separats el metre i mig reglamentari. Són un grapat d’aquests invisibles que ara són els únics que es poden veure en un carrer buit i solitari. La gent que abans omplia els carrers ara són a casa, protegits obligatòriament. Han desaparegut dels carrers d’una ciutat fins fa poc plena de vianants, de vida i moviment.


I ara ve el miracle de la fraternitat. La majoria dels que anàvem cada dia a Santa Anna, omplint de vida, activitat i acollida els nostres germans, ara no podem sortir de casa a causa de l’edat i la situació de vulnerabilitat. Tampoc no es pot omplir l’església per convertir-la en la llar dels sensesostre perquè l’estat d’alarma ho prohibeix. Però, nou homes, antics acollits ?que no fa gaire temps formaven part d’aquests invisibles?, s’han convertit ara en voluntaris eficients, abnegats, col·laboradors imprescindibles. Protegits amb armilles, mascaretes i guants, organitzen cada dia ?juntament amb el rector? al voltant de dos-cents esmorzars, dinars i sopars que reparteixen als indigents, juntament amb les eines de protecció.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!