Divendres fou Primer de Maig, festa de Sant Josep Obrer i Dia Internacional dels Treballadors. En el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana, dedicat a la repercussió del Covid-19 en l’economia, Joan Andreu Parra cita la carta que el papa Francesc va adreçar als moviments socials i populars tot elogiant la seva lluita, sovint silenciosa: «Vosaltres no us tanqueu en la queixa, us arremangueu i continueu treballant per les vostres famílies, pels vostres barris, pel bé comú. Aquesta actitud m’ajuda, em qüestiona i m’ensenya molt.» I els expressa la necessitat de dissenyar «l’endemà»: «Vull que pensem en el projecte de desenvolupament humà integral que anhelem, centrat en el protagonisme dels Pobles en tota la seva diversitat i l’accés universal a les tres T: terra, sostre i feina [tierra, techo y trabajo].»
Al seu torn, el director de l’Oficina de l’OIT per a Espanya, Joaquín Nieto, afirma que el tipus de societat que contemplen els Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, es posa en relleu amb la crisi: «Com més avançats estaven per país, més gran ha estat la capacitat de resiliència, com més endarrerits, més dificultats per respondre a la pandèmia…» I apunta que la millor manera de posar en marxa la reconstrucció de manera efectiva i inclusiva és el diàleg social, a tots els nivells. Nieto recorda l’OIT, una organització centenària que, pel seu caràcter tripartit (governs, organitzacions d’empleadors i sindicats), ha aportat una experiència única de diàleg social, concepte que en l’àmbit eclesial és anàleg al de la sinodalitat, avançar junts col·laborant. Preguem que aquesta, arran de la crisi, també s’incrementi.
Aquests dies ha corregut per les xarxes socials un article de Dalia Ventura de la BBC News que porta per títol Les decisions impossibles que la pandèmia ens ha obligat a prendre on, entre d’altres coses, afirma que «el gran drama és que tot això que estem patint ens està fent pensar no sols en allò que val la pena conservar del que hi havia —la vida, l’economia, els sistemes polítics, l’organització social—, sinó que ens planteja una pregunta molt més difícil: què val la pena construir».
