Amb motiu de la crisi del coronavirus, Mans Unides ha obert un compte d’emergència per respondre a les peticions d’ajuda que està rebent des de la majoria dels gairebé 60 països en els quals treballa. L’ONG de l’Església ha destinat ja més de 700.000 euros dels seus fons a projectes per reduir les conseqüències que la pandèmia de coronavirus està tenint entre els més desfavorits.
“Mans Unides, que fa més de 60 anys que lluita contra la fam i la pobresa al món, treballa per donar resposta a una emergència que està fent que les xifres de la fam i la malnutrició s’incrementin de manera alarmant”, assegura Clara Pardo, presidenta de Mans Unides. “Per evitar aquest drama, es necessita una resposta a gran escala, en la qual s’impliquin els Estats de forma generosa i contundent. Perquè, si alguna cosa hem après en aquesta crisi, és que és una crisi global que no entén de fronteres ni de riqueses i que la vulnerabilitat d’uns és la vulnerabilitat de tots”, afegeix.
Per a la presidenta de Mans Unides, “donar una resposta eficaç i efectiva a aquesta crisi és una qüestió de justícia. Estem parlant de persones que viuen en unes condicions en què cap ésser un humà hauria de viure”.
Per això, Clara Pardo apel·la a la generositat: ”Demanem que aquesta solidaritat es faci extensible més enllà de les nostres fronteres. Només així podrem vèncer aquesta pandèmia.”
En aquestes primeres setmanes, Mans Unides ha aprovat ja 29 projectes d’emergència, que han beneficiat prop de 350.000 persones i que s’han destinat a atendre necessitats urgents en l’àmbit sanitari, de prevenció, d’assistència en drets i d’alimentació i higiene en països d’Amèrica, Àsia i Àfrica.
Sobretot a l’Àfrica, l’organització està fent un esforç per dotar de material els hospitals en països en els quals els sistemes de salut són més que precaris. “La debilitat dels sistemes sanitaris és una altra de les vulnerabilitats a les quals intentem fer front. Si el coronavirus està tenint aquestes conseqüències en països com el nostre, no vull imaginar el que pot suposar en països en què els llits d’UCI es compten amb els dits de la mà i els respiradors estan només a l’abast dels més rics, que es poden permetre comprar-los”, explica Clara Pardo. «A més, la major part de les persones per les quals treballem no tindran, ni tan sols, possibilitat de rebre assistència, perquè no poden pagar-la”, lamenta.
