Seguint el bell i entranyable costum que les nostres generacions vam aprendre de petits, de viure el «Mes de Maria», dedicant-li el mes de maig, i seguint també les indicacions que el papa Francesc ens ha fet en una carta dirigida a tota l’Església, acollim la seva proposta de «redescobrir la bellesa de resar el Rosari a casa durant el mes de maig». És una invitació a resar-lo junts o de manera personal i en un moment d’emergència, quan encara està estesa la pandèmia del coronavirus. A més —diu— que «les restriccions de la pandèmia ens han “obligat” a valorar aquesta dimensió domèstica, també des del punt de vista espiritual».
El res del Rosari és una pregària senzilla, dels senzills i per als senzills. Això s’entén bé quan veiem que Jesús posa en relleu el valor de la pobresa en la primera de les benaurances i dona gràcies a Déu perquè són precisament els senzills els qui l’entenen més. Repetir en un ritme pausat de serenor cinquanta vegades l’Avemaria, al mateix temps que es mediten els misteris de la vida de Jesús, i amb la implicació de la seva Mare, ens ajuda a prendre consciència de la necessitat de pregar amb insistència, com el mateix Jesús ens demana. Tinguem present que els pobres han de repetir moltes vegades les coses perquè se’ls escolti… Pensem que la pregària beneficia sobretot el qui la fa, ajuda a entrar en la intimitat de la confiança al qui obre el seu cor a Déu amb senzillesa, i crea un espai persistent de solidaritat entre tots els qui en xarxa la comparteixen.
El res del Rosari ens col·loca en el cor de l’Evangeli, i per això ens pot fer tant de bé. Contemplant els misteris de goig, de dolor, de llum i de glòria, fem un repàs meditatiu a allò que és essencial per a la vida cristiana i ho portem a la pregària del braç de la Mare i amb la implicació que ella hi té. Aquesta referència és clau per entendre el Rosari i ens connecta amb els esdeveniments fonamentals de la nostra fe.
En aquest sentit, també anirem fent camí sentint-nos ben units, implorant junts la protecció maternal de la Verge Maria sobre els malalts i altres persones —les més vulnerables— que ja pateixen una situació de precarietat econòmica greu. Si pregam així és per ser més solidaris amb fets concrets i estar al costat dels qui més pateixen. Pensem que l’esforç d’unitat és ja una victòria sobre el mal que ens afligeix i un signe evident que el bé sempre serà més fort i guanyarà.
