La supressió del culte públic a causa de la crisi sanitària generada pel Covid-19 ha deixat molt tocada l’economia de les parròquies, que en bona part s’alimenta de la col·lecta que es fa en les celebracions religioses. Davant d’aquesta realitat, les parròquies emeten missatges de sensibilització perquè la feligresia es faci més corresponsable de l’economia parroquial. Les parròquies del Prat de Llobregat, al bisbat de Sant Feliu de Llobregat, han posat en marxa una col·lecta extraordinària, tal com explica Josep Torrente, rector de Sant Pere i Sant Pau. Més informació: parroquieselprat@gmail.com

Per què heu decidit fer aquesta col·lecta extraordinària a les parròquies del Prat?

És una col·lecta que hem començat a les xarxes durant el tancament dels temples i que prosseguirà unes setmanes quan puguem tornar a obrir-los, per suplir la manca d’ingressos fets en les eucaristies i la celebració dels sagraments. S’adreça a tota la feligresia i a les persones vinculades d’una manera o altra a les parròquies del Prat i que són sensibles i corresponsables amb les despeses que comporta l’acció de l’Església i el manteniment dels espais de culte, educatius i de trobada i les persones que en tenen cura.

Heu calculat la pèrdua econòmica que han suposat aquestes setmanes sense missa pública?

Aquí al Prat de Llobregat, del conjunt d’ingressos econòmics, les aportacions a les col·lectes, els sagraments i els llantions que la gent encén com a símbol de la seva pregària representen més de la tercera part de les entrades a la parròquia més gran i la meitat a les petites. Això ha quedat a zero durant aquests dos mesos. És cert que s’han reduït algunes despeses però no han desaparegut. Gràcies a Déu s’han mantingut la majoria de les aportacions periòdiques que en signe de corresponsabilitat alguns feligresos tenen domiciliades, posant de relleu la utilitat i conveniència d’aquest sistema que expressa l’adhesió i compromís amb l’economia parroquial. També han crescut les aportacions a la Càritas interparroquial, quan hem anat explicant l’increment de persones que venen a les parròquies perquè sols no se’n surten. Em sembla que és un indicador important.

Malgrat el retorn del culte públic, tenint en compte la limitació d’aforament, la pèrdua econòmica encara s’allargarà?

S’haurà d’anar veient. L’experiència de la darrera crisi econòmica ens va ensenyar que a totes les famílies calia prioritzar les necessitats bàsiques. No només les pròpies sinó les dels germans, les dels fills… i una part de la feligresia la constitueixen persones grans o malaltes o en situació de risc, a les quals es recomana que valorin la conveniència de no sortir de casa seva. Trigarem a normalitzar l’economia de les parròquies.

Les parròquies pateixen dèficit estructural? Cal que els feligresos s’impliquin més econòmicament?

Les aportacions econòmiques són un dels signes de coresponsabilitat de tota la família parroquial. I també de la família diocesana, a través del Fons comú. I és un signe molt bonic i evangèlic de la nostra Església enmig del món mostrar que es pot posar el que tinc a disposició dels altres. També em sembla que s’ha fet un esforç molt seriós de contenció de despeses, d’optimització dels consums que ens va fent més ecològics… tot i que mantenir els nostres temples és una càrrega que de vegades es fa feixuga. La nostra percepció és que caldria estendre a un nombre major de feligresos aquest compromís econòmic amb la comunitat, que l’economia de les comunitats no depengui tant d’alguns donatius més quantiosos i sigui més un compromís de tots, per petita que sigui la nostra aportació.