El Papa canonitzarà Carles de Foucauld, el “pare del desert”. Aquest màrtir conegut també com l’amic dels Tuaregs va ser l’inspirador d’un corrent de pensament i reflexió que arriba als nostres dies. Actualment la «família espiritual de Carles de Foucauld» inclou diverses associacions de fidels, comunitats religioses i instituts seculars de laics i sacerdots. El beat Carles va donar la vida l’any 1916 a Tamanrasset, on va ser assassinat. Els seus crítics afirmaven que no va convertir mai ningú, però ara serà canonitzat, a partir dels informes favorables sobre la seva vida exemplar i després que el Sant Pare hagi aprovat el miracle atribuït a la seva intercessió.
El també anomenat “germà universal” va néixer a Estrasburg, el 15 de setembre de 1858. Després de quedar orfe als 6 anys, va créixer amb la seva germana Marie, sota la cura del seu avi. Va ser orientat cap a la carrera militar i, quan era adolescent, va perdre la fe. El 1883, va iniciar una perillosa exploració al Marroc, on el testimoni de fe dels musulmans va despertat en ell una famosa invocació que deia: «Déu meu, si existeixes, fes que et conegui». Va tornar a França, on va tornar a buscar Déu amb l’ajuda de la seva família cristiana. Guiat per un sacerdot, torna a la fe als 28 anys. Durant un pelegrinatge a Terra Santa, Carles de Foucauld va descobrir la seva vocació, que consistia a seguir Jesús en la seva vida de Nazareth.
Després de diverses experiències monàstiques, Carles de Foucauld va ser ordenat sacerdot als 43 anys (el 1901), i se’n va anar novament al nord d’Àfrica, concretament al Sàhara, primer a Beni-Abbes i després Tamanrasset enmig dels Tuaregs. El seu repte era anar a buscar els més allunyats, «els més oblidats i abandonats». Des del seu compromís evangèlic, ell entenia el seguiment de Jesús com una integració en la cultura pròpia de cada lloc. Després d’una experiència d’amor sense fronteres, sobretot de manera concreta als musulmans, una banda el va assassinar a casa seva l’1 de desembre de 1916. Carles va ser beatificat per Benet XVI el 13 de Novembre de 2005 a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
El Sant Pare, després de reunir-se ahir amb el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Angelo Becciu, ha donat també llum verda a les canonitzacions de Cèsar de Bus, prevere i fundador de la Congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana, i Maria Domenica Mantovani, cofundadora i primera Superiora General de l’Institut de les Germanetes de la Sagrada Família. A més, el pontífex ha autoritzat la beatificació de Michael McGivney, sacerdot diocesà i fundador de l’Ordre dels Cavallers de Colom, Pauline Jaricot, fundadora de les Obres del “Consell de Propagació de la Fe”, Melcior de Marion Brésillac, bisbe titular de Prusa, i Simeone Cardon amb 5 companys màrtirs, religiosos professos de la Congregació Cistercenca de Casamari.
“La força de la pregària”
El Papa, d’altra banda, ha assegurat aquest dimecres que “la pregària és refugi davant l’onada de maldat que creix arreu del món”. Ha estat en una audiència general, novament des de la Biblioteca del Palau Apostòlic, dedicada avui a “la pregària dels justos”. El pontífex ha comentat que “observem, a partir dels primers capítols del Gènesi, que el pla de Déu per a la humanitat era bo però la presència del mal s’estenia sense remei, un mal que va passar d’Adam i Eva a la segona generació i les següents”. Francesc ha subratllat el poder de Déu davant “dels qui es van oposar al mal i pregaven a Déu fins i tot amb capacitat de canviar el destí de la humanitat per la força de la pregària”.
El pontífex ha recordat, a més, que “el poder de Déu passa per aquests homes i dones que sovint són incompresos o marginats pels seus contemporanis, però la seva pregària converteix el desert de l’odi en un oasi de vida i de pau”. El bisbe de Roma ha fet una crida als creients perquè retrobin l’amistat amb Déu des de la màxima proximitat. El Papa també ha posat com a exemple un antic cap de govern que era ateu, però va veure com el seu cor quedava marcat per la pregària de la seva àvia. Aquest record, segons ha comentat el Sant Pare, va tornar en un moment difícil de la seva vida, fins al punt que va trobar Jesús. En definitiva, Francesc ha assegurat que “la pregària és una cadena de vida”.
Es pot escoltar AQUÍ l’última edició de DIARI DEL PAPA (minut 22′)
