El papa Francesc ha recordat recentment que tota crisi ofereix una oportunitat, que una humanitat sense crisi seria una humanitat malalta. I ara estem immersos en una crisi planetària inèdita des del punt de vista sanitari, econòmic i social de la qual n’ha de sortir una «nova normalitat». Llegit en cristià «nova» vol dir «plena».
Mirant d’anar a fons i no quedar-nos en la lamentació ni evadir-nos en una frívola fugida cap endavant, al Primer Pla d’aquest número, recollim testimonis de religiosos, experts en vida interior i en cases d’espiritualitat, que afirmen que el coronavirus ha aconseguit enderrocar el pedestal en el qual havia pujat l’home modern, que el Covid-19 ens fa ser veritablement humils, deixar de creure’ns els déus de l’univers i veure’ns com a part integrant i responsable. En aquesta mateixa línia, el bisbe Josep Maria Abella, claretià, lleidatà, que hagut de prendre posses- sió de la diòcesi de Fukuoka, al Japó, en plena crisi sanitària i en un país on el catolicisme és minoria, afirma a les pàgines centrals que «d’aquesta pandèmia en sortirem tots una mica més humils i molt més conscients que ens necessitem els uns als altres».
Els experts asseguren també que en aquest temps per a les grans preguntes, el Covid-19 ha despertat una nova set d’interioritat i espiritualitat, que ens ha enviat a tots al racó de pensar, a la talaia des de la qual veiem d’un cop d’ull tot plegat: vida i mort, el conjunt del gènere humà i el malmès planeta on vivim. Ens hem adonat que estàvem bevent una aigua que no sadolla, la necessitat d’entendre d’on venim i cap on anem. I quan ni les ideologies, ni els partits, ni tan sols el benestar són capaços d’assegurar-nos la vida, només Crist pot donar la resposta. Només Ell ha estat capaç de viure fins i tot donant sentit i valor al patiment i a la mort, a la mancança, a la dificultat. Només Ell promet proximitat, amor i esperança certa. Cal, doncs, aturar-nos, preguntar-nos què passa, veure la nostra situació concreta; no rebutjar, no cercar justificacions ni causants, acollir en silenci; informar-nos bé (no viure de notícies), deixar-nos afectar en pregària; analitzar, ponderar, discernir i encarar-ho i implicar-nos en algun servei concret amb els necessitats. Segur que molts en seran capaços. Estem cert que, arran de tot plegat, l’Esperit Sant suscitarà en l’Església una nova florida vocacional.