Estem entrant en un nou paradigma, hososteníem en l’editorial del 19 d’abril passat (CC 2.117), i l’evolució delsesdeveniments ens referma en aquesta intuïció. I és que la lògica del modeleconòmic i laboral actual de l’«encara més» i dels beneficis «ràpids» per alsqui posen els diners ha fet fallida. Hem començat a obrir els ulls al fet que laconseqüència d’aquest tipus de desenvolupament a qualsevol preu representa lareducció dels recursos naturals i converteix les persones en mers instruments.Davant d’aquesta injustícia estructural, el papa Francesc diu que «un altremodel (un altre “paradigma”) és possible». I Mons. Bruno-Marie Duffé, secretarigeneral del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, apuntauna de les característiques d’aquest nou model: la gratuïtat com la dimensiómés humana del treball. No vol dir, naturalment, que els que treballen hagin defer-ho gratuïtament, sinó que la manera d’estar compromès a la feina li donauna significació particular. «La gratuïtat permet passar d’una producciósense ànima a un servei de la vida i de les germanes i germans» (vegeu CC2.125).
Els bisbes de la Conferència EpiscopalTarraconense, en una nota del 12 de juny passat, instaven «tots elscatòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitatsi responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa ia posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia mésjusta i equitativa». Des dels nostres mitjans creiem que estem contribuint aaquesta reflexió.
Segons diu mossèn Pepe Rodado, director delSecretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, al Primer Plad’aquesta setmana, «tots els que formem l’Església hem d’assumir, demanera personal i associada, les responsabilitats que tenim en els afers de lavida en comú. Fora desitjable que hi hagués més persones decidides a assumiraquestes tasques, ja sigui en el camp sindical, empresarial, polític, educatiu,etc.». I apunta també una important reflexió interna: «Tenim un reptegran i bonic: fer que les relacions laborals al si de l’Església, en ladiversitat d’organismes i d’associacions que la formem, siguin coherents amb elque prediquem (…).»
El Covid-19 ha provocat el major experiment deteletreball de la història, i ha obert la porta a nous escenaris en els qualsel teletreball postpandèmia cobra molta més força. Les conseqüències tambérepercutiran a les oficines, algunes de les quals desapareixeran, d’altres escontrauran o canviaran de model. No és un trànsit simple: caldrà escoltarsindicats, patronals, Organització Internacional del Treball, nivellsterritorials que treballen la regulació i generació de drets i deures. I alhoracaldrà facilitar la conciliació feina-família: el fet de tenir els fills a casapel nou règim de les escoles i persones dependents a la llar pel tancamentd’altres centres. Segons analitzava Ingrid Guardiola, professora, realitzadorai assagista, al programa Llevat dins la pasta de RàdioEstel: «No hi ha hagut transició i no s’ha pogut pensar ni discutir quinaera la forma més òptima d’integrar el teletreball a la vida privada.» Un altrerepte que afecta molts i al qual caldrà tornar.
