El bisbe de Roma afirma que “recitar el Credo és una bonica manera de proclamar i expressar allò en què es creu davant de tothom”. Aquesta pregària conté, segons el pontífex, “el significat quotidià, existencial i senzill, però també profund, de la nostra condició de fills de Déu i de l’amistat amb els germans en la fe i amb tota la humanitat”. En aquest llibre, es troben les paraules de Francesc, amb el seu original estil, capaç de tocar el cor dels qui escolten i de relacionar-se amb les circumstàncies particulars de les seves vides, sobre la professió de la fe. El programa de presentacions de l’obra Credo a Madrid, València, Barcelona i Roma es realitzarà quan sigui possible novament l’assistència i la participació de públic i dels mitjans de comunicació.
El Papa, d’altra banda, ha mostrat la seva gran solidaritat amb la regió brasilera de la Baixada Fluminese, especialment colpida per la pandèmia en un context de pobresa extrema i violència habitual. Des d’aquesta zona de l’estat de Rio de Janeiro, al sud-est del Brasil, un dels territoris més poblats del país i on el coronavirus s’ha estès més, el bisbe Gilson Andrade ha agraït a Francesc “la seva solidaritat, que és camí d’esperança per a moltes persones i motiu de felicitat pel fet de tenir la seva ajuda”. Tot i que la diòcesi de Nova Iguaçú havia hagut d’interrompre les activitats pastorals i el culte públic, ha aconseguit reforçar principalment els projectes socials de Càritas diocesana, del Centre pels Drets humans i de les Obres Socials i també projectes de les parròquies i dels fidels. Ha ampliat fins i tot la seva missió caritativa per respondre al considerable augment de les peticions d’ajuda presentades per nombroses famílies.
A través de la Nunciatura Apostòlica, aquesta diòcesi brasilera de Nova Iguaçú ha rebut 10.000 rals del Papa, una generosa donació utilitzada íntegrament per adquirir bosses de productes alimentaris bàsics i kits higiènics. Tot plegat ha estat ja distribuït a les famílies dels barris més necessitats de l’estat de Rio de Janeiro. El bisbe de Nova Iguaçú ha destacat que “l’Església és ara a prop de les persones no només geogràficament, sinó en el compartir la vida concreta amb tothom”. Gilson Andrade ha comentat també que “els sacerdots són testimonis de la recuperació de molts germans i germanes en situació de dificultat, gràcies a la mà que ha estès el Sant Pare”. Ha presentat la donació del ponfífex com “un estímul a continuar trobant maneres d’atendre les persones en aquest temps d’incertesa i sofriment”.
La protecció i la responsabilitat dels mitjans de comunicació han estat els dos punts principals sobre els quals la Delegació de la Santa Seu davant l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (l’OSCE) ha obert la seva intervenció dins la segona reunió sobre la dimensió humana d’aquest 2020, dedicada a les qüestions relacionades amb la llibertat d’expressió, la comunicació i la informació. Assegura que, “per fer prosperar la veritat, la llibertat, la justícia i la solidaritat en la societat, els mitjans de comunicació, en totes les seves expressions, han de ser protegits perquè sigui garantida així la llibertat que la comunitat internacional ha reconegut”. Alhora la Santa Seu destaca que “cal reconèixer que la llibertat d’expressió, com tots els drets humans, té unes responsabilitats que no es poden ignorar”.
La Santa Seu apel·la al fonament ètic dels mitjans de comunicació social, sobre els quals argumenta que s’han de centrar “en la persona i en la comunitat” de cara a assolir un desenvolupament humà integral, perquè “els mitjans no fan res en solitari, sinó que són instruments utilitzats com les persones volen utilitzar-los”. D’altra banda, la Santa Seu recorda que “no és acceptable amagar-se al darrere de la llibertat d’expressió per justificar la discriminació, l’hostilitat o la violència contra una religió o els seus membres”. Afegeix, en aquesta línia, que “la llibertat d’expressió ha d’incloure respecte i espai per a les opinions, encara que siguin diferents, sense excloure debats crítics o discussions sobre el fet religiós”. Igualment demana als mitjans de comunicació que tinguin responsabilitat a l’hora de transmetre, sobre temàtica religiosa, relats “equitatius i acurats” que “permetin als integrants de les comunitats expressar les pròpies opinions i impulsin positivament el desenvolupament de línies d’acció específiques”.
