Mentre els deixebles de Jesús discuteixen qui serà el més important i es disputen els primers llocs, Jesús els adverteix seriosament i en el fons els diu: «No m’heu entès!» En dir-los que el seu regne no és una institució humana de poder, els fa veure com actuen molts governants i els adverteix amb força: «Entre vosaltres no ha de ser així!» (Mt 20,26). Així de clar! Tot i que no ha vingut a instaurar cap règim polític, proposa una nova forma de comportar-se políticament, servint amb humilitat i entregant la pròpia vida en bé de tots. I la pregunta: «Podeu compartir amb mi el glop que suposa aquesta entrega?» Jesús accepta la seva decisió afirmativa, però els diu ben clarament que no entra en els seus plans utilitzar mai el poder d’aquest món. Aquesta forma de pensar i d’actuar la rebem de l’Evangeli, que ens dona el goig de poder entendre que el sentit de la vida ens ve de les coses senzilles, i que, per arribar a ser algú, no fa falta emborratxar-se amb l’orgull del poder ni amb el plaer que pot donar voler ser superior als altres. A petita o gran escala, tot s’arriba a justificar. La raó, el poder! I Jesús diu: «Que no sigui així entre vosaltres!» Aleshores, la raó és la humilitat que condueix a servir per amor.
Al Sínode d’octubre del 2019 es van recordar els «màrtirs de l’Amazones» (Foto: Juan David Escorcia)
Què ens diu Jesús? «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera» (Mt 11,28- 30). És ben curiós que, a l’Evangeli, tot això sigui el resultat de la pregària, del diàleg amb Déu. És per agrair-ho, com ho fa Jesús quan prega, el qual ens acull sense condicions ni prejudicis.
Aprenguem d’ell aquesta forma tan neta i tan sincera de resar. Les seves paraules «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als entesos» (Mt 11,25) són d’agraïment perquè els qui realment l’entenen i el segueixen són els senzills, els humils. Entre Jesús i ells és possible un diàleg sense paraules, una mirada neta que salva. Estam, doncs, davant d’un model de pregària que ens fa descobrir que al nostre voltant també existeixen persones «netes de cor», la vida de les quals les capacita per «veure Déu» (cf. Mt 5,8). Heus ací un dels requisits per a la vida del deixeble que haurà d’equilibrar pregària agraïda i testimoni creïble.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
