Càritas Catalunya publica unainvestigació realitzada durant els mesos de maig i juny per conèixer quin haestat l’impacte de la crisi social i econòmica causada per la COVID-19 en lesllars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L’informe“L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu aCatalunya”, que s’ha fet a partir de 550 entrevistes realitzades a llarscatalanes acompanyades per Càritas, conclou que gairebé 2 de cada 3 famíliesateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2%, es troben per sota delllindar crític de la pobresa severa. Abans del COVID-19, eren el 49,7% de lesfamílies, el que suposa un increment d’un 15,5% en només dos mesos.
La meitat de les llars ateses perCàritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o ellloguer (49%), i el 45,6% admet que no té prou diners per pagar les despeses desubministraments. El 36% de les famílies han hagut de reduir les despesesd’alimentació, de manera que no han pogut seguir una dieta adequada. S’haarribat a l’extrem que un 18,8% ha deixat de comprar medicaments. La incidènciad’aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats perconciliar la cura dels infants i la feina. Un 12% de les llars admet que harenunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants. De la mateixamanera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, ja que el 13% deles llars no disposa de connexió a internet i el 35,8 % no té les habilitatsnecessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits demanera digital exclou moltes llars de les oportunitats d’accedir a ajudes,feines o formació. Finalment, en el 61% de les llars, la crisi econòmica isanitària, sumada a la situació de confinament, ha provocat un increment del’ansietat i els problemes per dormir i un 17% de les famílies ha constatat queels conflictes a la llar han augmentat arran de la situació.
“Aquesta situació no estàafectant a totes les persones per igual, sinó que l’impacte ha estat mésevident en aquelles llars que ja estaven en una situació de major precarietat”,ha indicat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. L’entitat, juntamentamb la Fundació FOESSA ja advertien en l’Informe sobre Exclusió iDesenvolupament Social a Catalunya, que prop d’un milió i mig de persones aCatalunya es trobaven en situació d’exclusió social durant el 2018.
Durant el mes d’abril, un 68%dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estavena l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principisde març, que eren el 47%. Es tracta de llars amb grans dificultats per accediral mercat laboral formal, però també a l’informal. L’impacte és més evident enles llars formades per persones d’origen estranger, pel pes que tenen lesfeines informals en aquestes llars.
L’1 de març, un 10% delscomponents d’aquestes llars treballava en l’economia submergida, mentre que enles famílies de nacionalitat espanyola suposava un 2,8%. Aquesta realitatafecta greument a la situació econòmica de les persones sense contracte, nonomés per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d’accedir a lesprestacions d’atur o als expedients de regulació temporal decretats perl’estat.
Els ingressos de les llars atesesper les Càritas catalanes s’han vist reduïts en un 33%. Les famílies ingressen,de mitjana, uns 536 € mensuals. Actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de capingrés.
“1 de cada 3 persones (36 %) queha acudit a Càritas durant la COVID-19 és nova o feia més d’un any que no sel’atenia. Si aquesta crisi s’allarga en el temps i no es prenen les mesuresadients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l’Administració o ales entitats socials”, ha advertit el president de Càritas Catalunya.
Des de Càritas, s’ha remarcat laimportància de la comunitat, destacant que cal impulsar estructurescomunitàries que afavoreixin espais de cohesió social. Les entitats socials delTercer Sector tenen un repte en la construcció d’aquests espais i en el fomentde la participació tant de les persones destinatàries de l’acció com de lespersones que pertanyen a la comunitat.
Així mateix, cal que l’Administracióimpulsi polítiques públiques d’habitatge encaminades a facilitar l’accés i elmanteniment d’una llar assequible per a tothom. Pel que fa als ingressos, ésnecessari un encaix correcte entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la RendaGarantia de Ciutadania (RGC), garantint que ambdues siguin complementaries.Finalment, cal ampliar la cobertura de l’IMV a tots aquells col·lectius queestan exclosos, com les persones en situació administrativa irregular, elsjoves d’entre 18 i 22 anys o les persones en situació de sense llar.
