L’acte oficial civil que s’ha fet aquest dijous al Palau Reial de Madrid, presidit pels Reis d’Espanya, presenta una novetat important en la concepció d’allò que socialment anomenem funerals d’Estat. Ha estat un homenatge a les víctimes sense cap connotació religiosa, aconfessional o laic segons com es vulgui mirar, i obert en qualsevol cas a totes les creences. El president de l’associació E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, ha lamentat aquest mateix dijous que, “en aquest acte d’Estat per les víctimes del Covid-19, si se li ha volgut donar caràcter de funeral, hi ha faltat Déu, i això no vol dir una religió concreta”. En una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el també exconseller ha defensat, com a alternativa al que s’ha fet, una participació interreligiosa de diverses creences perquè, “si no es fa, el que hi ha és una deificació en la figura del govern i, d’aquesta manera, hem retrocedit a la fórmula de l’imperi romà, cosa que no és ni constitucional ni racional, sinó reaccionari”. Ha afegit que “s’hauria d’haver introduït, amb la fórmula que es volgués, un reconeixement a l’experiència del fet religiós a través d’allò que uneix totes les confessions, que és aquest Déu creador i personal”.
Miró ha dit que “ha estat un homenatge a les víctimes i ha pres la fórmula que li ha volgut donar l’executiu espanyol”. Ha recordat igualment que “no hi ha cap confessió que tingui caràcter estatal, segons la Constitució espanyola, que alhora diu que els poders públics tindran sempre en compte les creences religioses i mantindrà relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions”. En aquest context, ha apuntat que “una cosa és que l’Estat no organitzi un funeral d’una confessió religiosa i una altra, que el president del govern espanyol no tingui la gentilesa d’anar a la cerimònia que fa una determinada creença, i encara més si és la majoritària, que hauria estat un gest de bona voluntat que hauria demostrat proximitat i cordialitat”. En aquest sentit, ha criticat que, a la Missa del 6 de juliol a la Catedral de Madrid organitzada per l’Episcopat espanyol, “hi anés només la vicepresidenta i no hi fos cap membre més de l’executiu, i encara més quan hi eren els Reis, als quals ningú no pregunta si van a Missa o no”. Ho ha qualificat de “manca d’empatia als catòlics”.
El president d’E-Cristians ha comentat que “la majoria de ciutadans espanyols creuen en Déu, i constitucionalment les seves creences religioses, que es basen en una divinitat personal, tenen un reconeixement del govern”. En aquesta mateixa línia, ha afegit que “el fet que l’acte no hagi estat una trobada que hagi girat al voltant d’una confessió religiosa no vol dir que s’hagi prescindir de Déu”. Josep Miró ha defensat, com a alternativa, “una participació de diverses religions i que després cadascuna celebrés el seu propi culte com s’ha fet, per exemple, a Alemanya”. Miró i Ardèvol ha denunciat finalment que, a Espanya, “el govern pretén confondre la neutralitat de l’Estat amb la negació del fet religiós”.
En un altre moment, l’exconseller Miró ha valorat positivament “el fet que hagin estat en aquest acte tots els presidents autonòmics i altres autoritats, cosa que és bona i que s’ha produït davant una desgràcia”. En canvi, ha denunciat que “aquest govern té el deute de reconèixer realment tots els qui han mort del Covid-19, perquè de fet l’homenatge ha estat a les víctimes que han tingut la sort d’haver-se fet les proves PCR, mentre que altres que no tenien aquest test, tot i que estaven diagnosticades pel metge, no han estat comptats”. En la mateixa línia, ha comentat que, “quan un país fa una llei de memòria històrica i diu que és important recuperar aquesta memòria nominal de les persones que no havien tingut un enterrament en condicions, ara és més senzill comptabilitzar tots els qui han mort del Covid i queden com a desapareguts però sense que se’ls hagi fet el que es podria equiparar a un homenatge al soldat desconegut”.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dijous 16 de juliol
Un acte de tots o, potser, de ningú
En qualsevol cas, l’acte d’aquest dijous 16 de juliol s’ha celebrat uns dies després del funeral religiós organitzat per la Conferència Epìscopal Espanyola, certament catòlic però també amb presència de representants d’altres creences i amb moltes autoritats convidades i moltes d’elles presents, començant pels mateixos Reis, la vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo, l’alcalde de Madrid i la presidenta de la Comunitat, entre d’altres. Altres religions han pogut fer també aquests dies els seus actes propis, tot i que ningú no dubta que la Missa catòlica, tenint en compte que aquesta és la confessió majoritària a Espanya, té un pes digne de valorar. Molts ciutadans pensen que ja no tenen sentit ara, fins i tot des d’una laïcitat positiva, que s’organitzi un funeral d’Estat que sigui una Eucaristia, com es va fer, per exemple, l’any 2004 uns dies després dels atemptats de l’11-M. El gran dubte és si ara l’homenatge a les víctimes, molt necessari i també clarament merescut per les famílies i per tota la societat que pateix aquesta pandèmia, ha optat per un model millor o pitjor que els d’abans o si, potser, encara hi ha alternatives més adequades.
Sigui com sigui, hi ha hagut silencis, paraula en forma de reflexió i discursos, com el de representants del personal sanitari i el mateix cap de l’Estat, i una imatge d’homenatge als difunts amb l’encesa d’un pebeter al més pur estil olímpic. Hi ha hagut representants de l’Església catòlica, començant pel vicepresident de l’Episcopat espanyol i arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i el portaveu de la Conferència, Luis Argüella, i també d’altres religions. En molts moments, cadascú podia pregar, però no sembla que la posada en escena de l’acte oficial, tot i la dignitat i la solemnitat merescuda que certament ha tingut, hagi reflectit la pluralitat religiosa de la societat espanyola. I aquí, potser, tenim la clau. L’Estat és aconfessional, en un règim de necessària separació de l’àmbit religiós i el civil. Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, ens diu Jesús. El més important, però, és que la societat és plural, amb catòlics, protestants, altres cristians, musulmans, jueus i creients d’altres confessions. Plural sí, laica no.
