«Preguntem-nos: “Amb el que soc i tinc, què puc fer perquè un nen del meupaís estigui una mica millor?”» Sor Lucía Caram, dominica de Manresa idirectora de la Fundació del Convent de Santa Clara, té un somni: que aportem entretots el nostre granet de sorra personal i intransferible per revertir lapobresa infantil. Ella ja ho fa liderant el programa Invulnerables, de lluitacontra la pobresa infantil, que ara presenta en forma de llibre: #Invulnerables. Una apuesta de éxito contrala pobreza infantil (Plataforma Editorial).
La pobresa infantil és una realitatinvisible?
És molt invisible i cada copmés dramàtica. Espanya és el tercerpaís de la Unió Europea en pobresa infantil: 1 de cada 3 nens estàen situació de risc d’exclusiósocial i 1 de cada 10, en pobresa severa. Arran de la pandèmia del Covid-19, elnombre és molt més gran. No podem permetre que a prop nostre hi hagi tants nensque no poden menjar tres cops al dia, no tenen aigua calenta, no tenen lescondicions mínimes per viure amb salut, higiene; les condicions necessàries, endefinitiva, per viure com nens.
El programa Invulnerables és unaaposta d’èxit. Quines dades ho corroboren?
Invulnerables, amb la col·laboració del programa CaixaProinfancia, haesdevingut una mena de laboratori per demostrar que en 2-3 anys podem revertirla situació de pobresa sempre que treballem conjuntament amb les famílies unpla integral que garanteixi salut, educació, lleure… El programaInvulnerables, present en 11 llocs de Catalunya, ofereix resultatsespectaculars. Volem demostrar que la lluita contra la pobresa infantil va peraquí. Es tracta de ser conscients que si volem construir un país i una societatmillors, hem d’apostar per la infància. El futur el construiran els infantsd’avui. Invulnerables també és un programa d’èxit pel que fa a la col·laboraciópúblico-privada. Cal buscar sinergies i complicitats en la construcció d’unssocietat millor.
Al llibre hi ha testimonis enprimera persona. Ajuden a la sensibilització sobre la pobresa quilòmetre zero?
Sí, perquè d’aquesta manera, deixen de ser xifres i estadístiques perpassar a ser persones i històries concretes. Al llibre donem veu als mateixos infants,als seus pares i mares perquè expliquin què és ser pobre avui i com ambl’acompanyament integral del programa Invulnerables han millorat la situació:programes d’alfabetització i recerca de feina per als pares, organització d’activitatsper a tota la família, lliurament de menjar, ajudes en material escolar perrevertir la bretxa digital, accés a activitats extraescolars, solució deproblemes de visió i odontològics… Tenim testimonis de famílies que handeixat el programa i que s’han convertit en voluntaris i col·laboradors.
Quina és la situació de les famíliesi la pobresa infantil arran del Covid-19?
Trobem moltes famílies a les cues dels bancs aliments que mai abans havienhagut de recórrer als serveis socials. Senten molta vergonya per una situacióque les posa al límit. L’altre dia un home, després de molts dubtes i vergonya,va venir a buscar aliments. Ens ensenya un whatsapp del seu cap en què li diuque de moment no li pot pagar. Fa dos mesos que no cobra, té quatre fillsmenors de 16 anys i fa dos dies que no poden menjar. Atenem gent que fins ara feia una vidaabsolutament normalitzada: comercials, treballadors del sector serveis que hantancat a causa del Covid-19, persones que encara no han cobrat els ERTO(Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació). Darrere dels paresdesesperats, hi ha nens, no ens n’oblidem. Vivim una pobresa que fins arapensàvem que era del Tercer Món.
