Des del primer de setembre (JornadaMundial de Pregària per la Cura de la Creació) fins al 4 d’octubre (festa deSant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia) l’Església ens convida a viure elTemps de la Creació, una iniciativa per pregar, desenvolupar projectes icomprometre’s amb el medi ambient. Aquest any, a més, s’escau el cinquèaniversari de l’encíclica Laudato Si i el papa Francesc promou la reflexió il’aprofundiment sobre aquest text cabdal dedicat a la cura de la Casa Comuna.
Enguany, el Temps de la Creació té com alema «Jubileu per la Terra: nous ritmes, nova esperança». Un comitè ecumèniccoordina les activitats d’aquest Temps amb la intenció d’ajudar els cristiansd’arreu del món a renovar la relació amb el Creador i amb tota la creació, permitjà de la celebració, la conversió i el compromís conjunt.
I tot té una dimensió pregonamentmística. En l’exhortació apostòlica Estimada Amazònia, Francesc, parlant de lamística indígena de la interconnexió i interdependència de tot el creat,mística de gratuïtat que estima la vida com a do i mística d’admiració sagradadavant de la natura, cita una poesia del bisbe Pere Casaldàliga, recentmenttraspassat, a Carta de navegar (Por el Tocantins amazónico), a El tiempo y laespera, (Santander 1986): «Flotan sombras de mí, maderas muertas. / Pero laestrella nace sin reproche / sobre las manos de este niño, expertas, /queconquistan las aguas y la noche. / Me ha de bastar saber que Tú me sabes / entero,desde antes de mis días.»