Cada dia tenim una infinitat d’ocasions per fer del tractehumà una relació d’amor en què reconeguem que Déu és enmig nostre. Tracte humàque es realitza mitjançant una estona de conversa, una acció d’ajuda, un gestde reconeixement, una mostra d’afecte, una paraula d’agraïment. Així teixim lanostra vida fent que les nostres relacions humanes expressin amb sinceritatl’autèntic valor que donem a cada persona.
També és tracte humà i digne de tota persona que estima lacorrecció fraterna. Tanmateix, no sempre sabem fer-ho bé. Som massa donats aljudici ràpid, superficial i, fins i tot, malintencionat; llavors ens convertimen jutges dels altres i provoquem un deteriorament imparable en persones a lesquals hem deixat ferides per sempre en la seva més sagrada intimitat. Per això,Jesús va deixar dit amb tanta contundència i claredat: «No judiqueu els altresperquè Déu no us hagi de judicar» (Mt 7,1). Això equival a dir: no condemneu, ino se us condemnarà. Quan posam al descobert l’estella dintre l’ull de l’altrei no ens adonam de la biga que hi ha en el nostre, passem el temps malparlantdels altres, inventant-nos històries, incorrent en calúmnies, prejutgem deforma implacable la seva conducta, deixant per terra la seva dignitat humana.
De tota aquesta qüestió, Jesús ens en parla. Encara que espensi el pitjor del comportament humà, ens mostra una forma de procedirnetament cristiana: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-nevosaltres dos sols…» Aquesta és la pedagogia de Jesús i aquesta és la forma d’actuarque ens demana a cada un dels seus seguidors. No comencem a l’inrevés,proclamant als quatre vents els defectes reals o inventats dels altres, iutilitzant tots els mitjans al nostre abast per donar-los la més gran difusió.Què hi guanyem? El camí que proposa Jesús és el de la correcció fraterna,realitzada, en primer lloc, mitjançant un diàleg íntim, discret, guiat perl’amor. I, a continuació, fer-ho sempre a través de la comunitat cristiana, queés la que té la darrera paraula. Es tracta, doncs, de guanyar-se el germà, noes tracta mai de deixar-lo en pitjors condicions i amb la seva dignitatatropellada de forma injusta.
Com a cristians, hem d’entendre que tota correcció ha de serfraterna, perquè és feta entre fills d’un mateix Pare, que és Amor, com diusant Joan. Només l’amor creix a través de l’amor i ens uneix a Déu, i, peraquest procés unificador, ens transforma en un «nosaltres» que supera totadivisió i fa que l’amor s’hi faci present i ho impregni tot.